Foto: Thomas Bonometti
Foto: Thomas Bonometti

A tu et fan por, els llops? Ho dic perquè ara fa uns dies mantenia una xerrada audiovisual amb algú que viu a les Filipines, concretament a una localitat anomenada Los baños. De cop i volta vam sentir –i vaig veure per la seva expressió que se sorprenia tant com jo– uns llops que udolaven en la distància. Era estrany, perquè la meva interlocutora es trobava al pati d’un hospital envoltat per la població, lluny dels boscos on una imagina aquesta classe d’animals. Vam estar un moment en silenci, a l’espera.

Tu ho has sentit?, em va dir ella. Sí, sí, t’anava a preguntar, vaig fer jo. Aleshores va arronsar les espatlles i vam seguir parlant. Impressionades, això sí.

Moments més tard, de nou ens van interrompre els crits dels llops. Era clar que n’eren uns quants. Hi ha llops, allà?, vaig voler saber. Ella va negar amb el cap i va dir que no n’hi havia, com a mínim fins aquest vespre. A Filipines era de nit, cap a les nou, i la llum del pati de l’hospital era dèbil. No hi havia ningú més, tret d’ella i el vigilant.

Ara els llops no callaven. Fins i tot semblava que estiguessin més a prop. La meva interlocutora es va aixecar i va anar dreta cap al vigilant, per veure d’esbrinar què passava. Vaig sentir que es comunicaven en aquella meravellosa llengua musical i per a mi incomprensible que parlen allà. Un cop informada, quan va tornar a establir contacte amb mi, no parava de riure. Per fi, quan es va recuperar de l’explicació que el guàrdia li havia donat, va ser capaç de repetir-la per a mi en anglès: “Es tracta del so que els responsables de l’Ajuntament del municipi han escollit per anunciar el toc que queda. Es veu que l’han gravat d’una pel·lícula de terror i que els ha semblat oportú fer-la servir per recordar la gent que millor que torni a casa a temps”.

Amenaça o broma? No s’adonaven de com era de dramàtica, la situació, o la volien combatre amb un toc de sentit de l’humor? No en vam treure l’entrellat, però els llops seguien de fons, cada cop més fort, cada cop més versemblants.

No sé tu, però jo faria cames ajudeu-me!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need
Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix