A tu et fan por, els llops? Ho dic perquè ara fa uns dies mantenia una xerrada audiovisual amb algú que viu a les Filipines, concretament a una localitat anomenada Los baños. De cop i volta vam sentir –i vaig veure per la seva expressió que se sorprenia tant com jo– uns llops que udolaven en la distància. Era estrany, perquè la meva interlocutora es trobava al pati d’un hospital envoltat per la població, lluny dels boscos on una imagina aquesta classe d’animals. Vam estar un moment en silenci, a l’espera.
Tu ho has sentit?, em va dir ella. Sí, sí, t’anava a preguntar, vaig fer jo. Aleshores va arronsar les espatlles i vam seguir parlant. Impressionades, això sí.
Moments més tard, de nou ens van interrompre els crits dels llops. Era clar que n’eren uns quants. Hi ha llops, allà?, vaig voler saber. Ella va negar amb el cap i va dir que no n’hi havia, com a mínim fins aquest vespre. A Filipines era de nit, cap a les nou, i la llum del pati de l’hospital era dèbil. No hi havia ningú més, tret d’ella i el vigilant.
Ara els llops no callaven. Fins i tot semblava que estiguessin més a prop. La meva interlocutora es va aixecar i va anar dreta cap al vigilant, per veure d’esbrinar què passava. Vaig sentir que es comunicaven en aquella meravellosa llengua musical i per a mi incomprensible que parlen allà. Un cop informada, quan va tornar a establir contacte amb mi, no parava de riure. Per fi, quan es va recuperar de l’explicació que el guàrdia li havia donat, va ser capaç de repetir-la per a mi en anglès: “Es tracta del so que els responsables de l’Ajuntament del municipi han escollit per anunciar el toc que queda. Es veu que l’han gravat d’una pel·lícula de terror i que els ha semblat oportú fer-la servir per recordar la gent que millor que torni a casa a temps”.
Amenaça o broma? No s’adonaven de com era de dramàtica, la situació, o la volien combatre amb un toc de sentit de l’humor? No en vam treure l’entrellat, però els llops seguien de fons, cada cop més fort, cada cop més versemblants.
No sé tu, però jo faria cames ajudeu-me!
