Foto: Marta Mas


Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses…

Maria-Mercè Marçal, Vint-i-u de desembre



L’any dels vint-i-u l’he desgastat tant que sembla que començo els vint-i-dos amb les mans buides. No me’n queda res, d’aquest, ni la polpa. Al juny ja escrivia que de tant desordre m’havia d’endreçar: “La Mireia de fa un any no m’hauria projectat mai així: havent-me gastat un o dos sous en poesia –jo, que mai l’he entesa–, aguantant amb el cos la incertesa de l’any que ve, treballant a un lloc preciós, escrivint(-me) a mà, més i millor, tan ben acompanyada, podent posar en pràctica tantes i tantes teories (i que em fascini), entenent les meves contradiccions –que sí, també em construeixen. Podent-me pensar des de molts angles i a través de molts calidoscopis, ser prou forta per poder posar totes les cartes (i emocions) sobre la taula i sentint-me (una mica més) capaç”.

Fa dos dies escrivia (a mà, que ara ja és costum) una llista interminable de tot el que m’ha omplert aquests dotze mesos, de debò que me’n faig creus. Que la meva jo del febrer no tenia res a veure amb la de l’abril, ni la del juny, tampoc la del juliol i encara menys la del setembre. Potser per això aquest final d’any em sento una mica com una baldufa: marejada, embafada, que hi ha processos que no els dec haver pogut digerir prou. Aquest any he sortit al balcó i el vertigen m’ha deixat esgarrifances que encara perduren. Les atzavares, els cactus, el gessamí moribund, els geranis, les begònies, però, m’han demanat que m’hi quedi. I des d’avui els dies es fan una mica més llargs.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix