Instagram: Leentrelineas


Si busques sororitat al diccionari, t’etziba: “No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca”. Hi ha gent que no n’ha sentit mai a parlar, de la sororitat; ja deu voler dir això, el DIEC. Si remenes per google et diuen que –dit així ràpid i malament– és la solidaritat entre dones. El fer pinya, la germanor. “L’aliança de les dones en un context patriarcal, que deriva de la paraula sisterhood i fa referència al fet de sentir-se iguals per teixir, compartir i canviar la realitat, perquè totes hem patit d’una manera o altra opressió”.

D’una manera o altra, sí. Vaja, que hi hem d’afegir la classe social i la raça i, potser, només potser, un punt d’atzar. Hi ha dones que no tenen por de caminar soles pel carrer i no n’han tingut mai (sí, n’hi ha) i hi ha dones que no se senten oprimides mai (que no vol dir que no ho estiguin) i hi ha dones com la Margaret Thatcher, la Hillary Clinton i la Inés Arrimadas. De dones n’hi ha moltes i de molts tipus, gràcies a Déu. Com d’homes.

Però abans de convertir-nos en una Clinton o en una Thatcher, que deuen tenir tots els privilegis del món mundial, podem pensar què fer-ne, dels nostres. La Deneuve ho va tenir molt clar: conservar-los. Com que a mi no m’han assetjat sexualment, tiro milles i “escolta, sou unes puritanes, deixeu estar la llibertat sexual dels homes”. Aquesta mania que hem agafat –quenoséd’onsortirà– de no creure’ns també passa aquí, ben a prop: abans la innocència d’un músic del rotllo que l’experiència d’una dona. I aquesta visió ben individual i egoista: si a mi no m’ha passat, deu ser que no passa. Mira, si vols lluitar per ser la reina del mambo tu sola, tens el neoliberalisme. I fem el refotut favor de no deslegitimar experiències d’altri, que ja en costa prou, de parlar-ne.

La sororitat deu ser creure’ns per damunt de tot: prefereixo equivocar-me per creure una dona que no pas per haver cregut un home, jo. Home(?), Mireia, cada cas és diferent, ho hauríem de veure. A vegades ens n’oblidem, del context, i ho és tot: és el sistema, són els corrents que ens arrosseguen, és el paradigma instal·lat, és el que fem quan no triem què fer, és el programa pilot, el que ve de sèrie. I el context és capacitista, racista, capitalista, patriarcal, colonitzador i neoliberal.

He de deixar estar els meus privilegis de dona blanca i classe mitjana i cis, amb estudis i sense diversitat funcional, que ha tingut la sort de tenir una xarxa familiar ben maca i d’amistats encara més, de topar-me de morros amb la necessitat d’haver de treballar-me emocionalment i poder-ho fer, d’entrar dins del cànon estètic i anar comptant. Vaja, que menys el privilegi de ser home, els dec tenir tots. I no podem recolzar-nos-hi, en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu. Perquè sí, les dones blanques-cis-etc estem fatal, encara, però hi ha dones que estan pitjor perquè no només els pesa el gènere, sinó el gènere i la raça i la classe social i la sexualitat i. Seria estrany demanar als homes que deixin estar els seus privilegis sense voler renunciar als nostres. Hem de poder mirar una mica més enllà i estirar tant com puguem els llaços de la solidaritat.

La sororitat és una aposta personal i política, és un posicionament contra el sistema –que ens titlla de mentideres, de pèssimes, d’envejoses i ens enfronta. I com a tal necessita reflexió i deconstrucció: no s’hi val a no deixar estar els nostres privilegis per empoderar-nos soles, no s’hi val a pensar individualment en un moviment col·lectiu. No s’hi val a dir-te feminista i no creure’ns.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix