Foto: Ellen Munro



Aquest any n’hem fet vint-i-dos i això vol dir que en fa deu que ens coneixem i que sou una de les comes que em fan parar. Dels dotze als vint-i-dos t’hi caben molts anar-i-venir, moltes patacades, moltes tombarelles. Són moltes trucades, ens veiem deu minuts?, et passo a recollir, molts com ha anat? Són molts exàmens i apunts, cafès i infusions, tes, moltes veritats a mitges, correus, postals, berenars, haver fet molt l’imbècil, molts balls i moltes cançons. És tenir una mena de mapa de connexions que sembla un mapamundi, saber-nos les manies i les ganes i haver-nos vist de molts colors i més i menys. Haver sortit de molts -moltíssims- armaris, alguns que no hagués imaginat mai que existissin fins que els hem destrossat plegades.

Estar amb vosaltres és agafar aire, és un vas d’aigua fresca, és treure’m les sabates. Si últimament tinc la sensació que m’esgarrapen trossets de Mireia per tots cantons i que necessito vestir ben cenyida, amb vosaltres vaig en xandall. No sé quan hem après a respectar-nos els ritmes, a teixir aquesta xarxa sense la culpa i a cuidar-nos sense aquelles responsabilitats que ofeguen, o si encara ens queda aprendre-ho a fer millor, però per mi és (i sou) la meva sort. Quantes coses he après, aquests deu anys: els amors, els dols, la il·lusió, la ràbia, les arestes, la comprensió, les paraules, les punxes, la tristesa, els afectes, la fúria, l’humor, la cura, el desig, el silenci còmode, les pors, el temps, les ganes, la memòria, les incerteses, l’enyor, els balls, el dolor, la força, la paciència, les flors, la urgència, els esquemes, l’angoixa, la penombra, la calma i la valentia de suportar-ho tot amb el cos. El compartir processos, ser acompanyada.

Hi ha aquella pregunta que fa: si l’haguessis coneguda ara, la voldries com a amiga? I sempre sempre sempre penso que sí, que si us torno a conèixer quan en tinguem seixanta, sereu les senyores més xules que hauré conegut mai. Que en vinguin molts més. Feliços vint-i-dos, companyes.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 15, 2017 | 06:40
    Anònim desembre 15, 2017 | 06:40
    En tinc quasi 46, d'anys, en fa 40 que conec la meva AMIGA i aquest text reflecteix el que sento cada dia quan la recordo i, malgrat la distància,la sé present.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 18, 2017 | 13:50
    Anònim desembre 18, 2017 | 13:50
    I malgrat la distància, tenir-la. Feliços 22 a la que mai desisteix de nosaltres. A la que dona forces quan no hi són. Clon als 60 n'estic completament segura. T'enyoro i t'estimo

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix