Foto: René Schröder



Diuen que passa a mesura que et fas gran i se t’aprimen les hipoteques: els fills per alimentar, les factures per pagar. També pot passar després d’una patacada d’aquelles en què una mica més i no et reconeixes ni tu. El cas és que, tard o d’hora, passa. I quan passa, és fantàstic.

El que passa és que perds la por. Que et reconcilies del tot amb la persona que ets. Que et sents en pau amb el món. Que aprens a distingir la gent en qui val la pena confiar. Que deixa d’importar-te què diuen aquells que no t’importen. Que tastes la llibertat i la tranquil·litat de representar-te només a tu mateix. Que trobes la veritat abans i tot de buscar-la. Que, en lloc d’intentar convèncer els altres que ets algú interessant, entens que ells s’ho perden, si no ho saben veure. Que dius el que penses sense més precaucions que intentar pensar el que dius.

L’autopista que porta al clic mental alliberador té uns peatges criminals. Per perdre la por n’has d’haver passat molta. T’has d’haver deixat acomplexar. Has d’haver acotat el cap. Has d’haver sospitat que potser els altres eren millors que tu. Has d’haver tingut una autoestima amb problemes d’autoestima. I has d’haver tret forces de sota terra per acabar pronunciant en veu cada cop menys baixa que, què caram, tu no estàs pas tan malament.

Un matí o un migdia obres els ulls i descobreixes que els qui es veuen amb cor de donar lliçons no sempre tenen prou autoritat moral per impartir-les. I que deixar-se alliçonar per segons qui és un negoci ruïnós. I que. I que.

Un cop amb la por arraconada, comences a donar la volta a l’estratègia: si no pots vèncer l’enemic (sí, els enemics formen part del joc, sovint per motius que se t’escapen), el que segur que no faràs és unir-t’hi. T’il·lumina la certesa que és inútil i contraproduent intentar que els qui et menyspreen t’acabin estimant: ni tu te’n sortiràs, ni ells s’ho mereixen.

I surts al carrer i el trepitges amb ganes. Et sorprèn tant com t’enamora, aquest nou coratge.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mirar cap endins a abril 01, 2015 | 21:00
    Mirar cap endins abril 01, 2015 | 21:00
    Els anys i les experiències viscudes porten a la reflexió sobre moltes coses de la vida. Llavors costa menys saber triar i destriar per seguir el nostre camí i poder aplicar tots els valors acumulats en el temps viscut. Molt bona reflexió per poder llegir en els moments més difícils. Compartir l'estima i saber posar-se al costat dels altres és el primer pas per trobar-se molt bé amb un mateix, i trobar la pau i la serenitat tan buscada.
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 01, 2015 | 21:26
    Anònim abril 01, 2015 | 21:26
    ;)
  3. Icona del comentari de: Mònica Carnicero a abril 01, 2015 | 21:52
    Mònica Carnicero abril 01, 2015 | 21:52
    Fer-se gran té tantes grans virtuts... que l'autopista que ens desempellega de tot el que no cal és la millor drecera, sí!!! Gràcies per deixar-nos llegir-te, Eva. Sempre un gran plaer!!!
  4. Icona del comentari de: Salvador Redó a abril 02, 2015 | 10:01
    Salvador Redó abril 02, 2015 | 10:01
    Noia, tu no ho sabies però m'has ben retratat. Si vol començar a canviar el món, que comenci que jo ja m'agrado.
  5. Icona del comentari de: Anònim a abril 02, 2015 | 13:58
    Anònim abril 02, 2015 | 13:58
    I, com diría Nelson Mandela..."No és valent aquell qui mai té por sinó aquell que sap conquerir-la"
  6. Icona del comentari de: roser Selvas pla a abril 02, 2015 | 17:49
    roser Selvas pla abril 02, 2015 | 17:49
    Autoestima,aquí la paraula clau de tots els nostras mals. Estimet, i tot millorar-ha
  7. Icona del comentari de: Muntsa a abril 02, 2015 | 21:43
    Muntsa abril 02, 2015 | 21:43
    "El pitjor de la por és la por".Nelson Mandela i Auung SangsuKi
  8. Icona del comentari de: Tuna a abril 03, 2015 | 10:54
    Tuna abril 03, 2015 | 10:54
    I no em faig un petó a la galta per questions anatòmiques! Subscric!
  9. Icona del comentari de: Isabel a abril 03, 2015 | 18:06
    Isabel abril 03, 2015 | 18:06
    Com més gran etfas, menys amics tens o si més no, els 'de tota la vida' es van esfumant. I constato que sóc més feliç, sóc qui vull ser i estic amb qui vull estar. Deuen ser els 30...
  10. Icona del comentari de: Anònim a abril 04, 2015 | 23:25
    Anònim abril 04, 2015 | 23:25
    Dons arribes a la serenitat al saber que tot el que abans et feia enfadar no val la pena, ets capac de saber com son las personas abans de parlar-hi, les coses materials ja no tenen la importància que tenien. Amb els anys tens una visió de la vida molt diferent, deu ser perquè el temps el veus més curt i se t'està escapant.
  11. Icona del comentari de: TerePiPla a abril 06, 2015 | 23:45
    TerePiPla abril 06, 2015 | 23:45
    Un escrit que m'ha agradat molt. He pensat molt. Sembla fàcil saber què és la por. Però la por de veritat? ... jo l'he anat entenent quan he deixat de sentir-la. Ara caldrà refer-me...retornar-me el que em dec. He pagat forts peatges, com tu dius, però ara no sé si serà qüestió nomès d'un "clic mental". Gràcies! M'has encoratjat.
  12. Icona del comentari de: Anònim a abril 07, 2015 | 16:01
    Anònim abril 07, 2015 | 16:01
    És un grau que t'ensenya a no tenir por quasi de res i a confiar en qui realment t'estima perque també aprens a distingir en qui pots fer-ho sense ensopegar en moltes pedres (alguna pedreta sempre hi trobes, però ja no fan tant de mal). O sigui que quan més aprendrem menys pors tindrem
  13. Icona del comentari de: Clase B- Montserrat a abril 08, 2015 | 15:22
    Clase B- Montserrat abril 08, 2015 | 15:22
    Creo que vale la pena leerlo entero, es de esos textos que tardas unos pocos minutos en leerlo, y después te pasas horas pensando en ellos. Pero, para aquellos que no tengan tiempo/ganas de leerlo, se podría resumir en: "Una vez llegados a cierta edad se pierde el miedo a decir lo que piensas, solo has de pensar en cómo decirlo"
  14. Icona del comentari de: Anònim a abril 23, 2015 | 00:42
    Anònim abril 23, 2015 | 00:42
    Un text per rellegir. Aquests són els bons.
  15. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2015 | 21:36
    Anònim octubre 20, 2015 | 21:36
    M encantes eva piquer!
  16. Icona del comentari de: Assump Blanch a octubre 21, 2015 | 15:38
    Assump Blanch octubre 21, 2015 | 15:38
    Molt bo. Gràcies.
  17. Icona del comentari de: Anònim a setembre 30, 2016 | 23:55
    Anònim setembre 30, 2016 | 23:55
    Me ha gustado mucho. Si tambien estuviera en castellano seria estupendo para poder compartirlo. Sin ánimo dr molestar.
  18. Icona del comentari de: Anònim a octubre 01, 2016 | 01:55
    Anònim octubre 01, 2016 | 01:55
    Què genial... tot just començo a viure la vida amb més coratge. Has tingut molta por i saps què és sentir-la. De sobte, descobreixes per tu mateix que ser allò que sents que has de ser és l'únic que supera tots els mals. Tu sense por i amb ganes de menjar-te el món, al mateix temps que aquest estat de serenor t'angoixa per la seva perfecció. I recordes...de què tens por? I saps que la por a viure ja no la vols.
  19. Icona del comentari de: Conxi a octubre 01, 2016 | 08:45
    Conxi octubre 01, 2016 | 08:45
    Com diu l'escriptor Haruki Murakami,quan surts d'una tempesta ja no tornes a ser el mateix,i és així,de tot s'aprèn i de totes les experiències viscudes surts reforçat,renovat,diferent....
  20. Icona del comentari de: Anònim a octubre 01, 2016 | 09:30
    Anònim octubre 01, 2016 | 09:30
    ...perds fins i tot la por a fer-te gran i fescobreixes una felicitat diferent que canvia com dius la perspectiva del tot el que t'envolta...
  21. Icona del comentari de: Anònim a octubre 01, 2016 | 09:53
    Anònim octubre 01, 2016 | 09:53
    Això pot ser quan tens independència econòmica i emocional. Quántes vegades has de combregar amb rodes de molí a la feina? Quantes vegades has d'aguantar un familiar egoïsta per evitar disgustos majors a la resta de la família?
  22. Icona del comentari de: Anònim a octubre 01, 2016 | 10:28
    Anònim octubre 01, 2016 | 10:28
    Quin article més valent, reflecteix perfectament, al meu entendre, com ens paralitza la por. La por a no ser acceptats, a no ser entesos. Ens paralitza tant q no ens deix ser.
  23. Icona del comentari de: Anònim a octubre 03, 2016 | 09:55
    Anònim octubre 03, 2016 | 09:55
    Descrius exactament el que he viscut darreramemt. És cert que el peatge és car. Vencer la por suposa un gran esforç de superació personal i com tu dius n'has d'haver passat molta per deixar-la enrera i aconseguir el premi de dir aqui estic jo! Gràcies pel teu escrit!
  24. Icona del comentari de: Anònim a desembre 15, 2016 | 20:31
    Anònim desembre 15, 2016 | 20:31
    El clic mental no té volta enrere. Un cop t'alliberes de la por ets capaç de veure-la de lluny quan s'acosta per a invair-te de nou. Tanmateix, gràcies al CLIC MENTAL, la reconeixes, acceptes la seva visita i l'acomiades amb somriure triomfador.
  25. Icona del comentari de: gironina a maig 29, 2017 | 19:23
    gironina maig 29, 2017 | 19:23
    Sóc molt fan dels teus meravellosos escrits i de tots en treus un munt de coneixements per anar afrontant el dia a dia i sobretot el futur. Fan pensar, fan reflexionar, i sobretot fan millorar. Però t'haig d'agrair que aquest en concret de perdre la por m'està ajudant molt perquè és veure escrit realment el que t'està passant però que tu no ets capaç d'escriure en paraules. I, davant una situació vital delicada he posat en pràctica les recomanacions que planteges. I me n'estic sortint força bé. suposo que l'edat també hi ajuda. Quan tinc un mínim dubte davant una situació em dic mentalment a mi mateixa : CLIC i així no m'oblido de l'actitud a seguir. Gràcies
  26. Icona del comentari de: Un nom com tants a juny 10, 2017 | 15:33
    Un nom com tants juny 10, 2017 | 15:33
    En el meu cas ha estat "després d'una patacada d'aquelles que no et reconeixes ni tu". No puc estar més d'acord amb l'escrit. El miri per la banda que el miri. I com m'agrada, Eva, com escrius!

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix