Pregunta-ho al pare

Llavors m'he tancat a l'habitació i he dit que no en sortiria fins que la mare prengués una decisió

Foto: Tonymadrid Photography


I sempre diu, pregunta-ho al teu pare, qualsevol cosa l’he de preguntar al pare perquè la mare diu que les coses no les pot decidir ella sola, i per això m’envia al pare, i de vegades estan enfadats i la mare diu, pregunta-ho al pare, i quan ho pregunto al pare diu, pregunta-ho a la mare, i així puc estar-me tot el dia. Si vull anar a jugar al carrer ho he de preguntar al pare, si no sé com es fa una suma ho he de preguntar al pare, si no vull banyar-me he de preguntar al pare si ho puc fer l’endemà, i penso jo que algun dia li preguntaré al pare alguna cosa i no la sabrà, i llavors a casa ja no sabrem què fer perquè sempre tot ho decideix ell, i si el pare és a la feina i faig una pregunta, llavors la mare diu, espera que arribi el pare i l’hi preguntes.

He fet la prova, moltes vegades no necessito res i vaig a la mare i li faig una pregunta, i és igual com d’important o d’urgent sigui, perquè sempre respon el mateix, i avui li he dit que sembla una nena perquè és la veritat, qui sinó ha de preguntar al pare si pot fer això o allò, qui sinó els nens?, i s’ha emprenyat i ja entenc que s’emprenyi, però ella també ha d’entendre que jo no puc estar tota la vida esperant que el pare em digui que sí o que no, ni esperant que arribi de la feina per saber què en pensa, i moltes vegades no és res, però quan algú fa una pregunta és perquè vol que li responguin, no?
 
Llavors m’he tancat a l’habitació i he dit que no en sortiria fins que la mare prengués una decisió i al principi els ha fet gràcia, quines coses té el nen, però després no ho han entès i és perquè els grans moltes vegades fan coses que no saben per què les fan, i les fan així la resta de la seva vida i de cop un dia els preguntes per aquesta cosa i no saben de què parles, i quan m’hi he tancat ells no n’entenien el perquè, i el perquè eren ells mateixos però ells no saben com són, perquè no s’acaben de veure, perquè el mirall és un invent que despista, i he dit que no i que no, que fins que la mare no prengués una decisió no sortiria, i la mare ha dit, decideixo que surtis de l’habitació immediatament, i he pensat que potser ho havien entès i que els havia donat una lliçó, i encara he trigat una mica a sortir perquè havien de pensar una mica més, a mi a l’escola no m’aixequen el càstig al moment i per alguna cosa ho deuen fer, així que ben bé m’hi he estat dues hores sense sortir-ne, i quan he mogut el pany de la porta, he sentit que venien tots dos, i quan he obert i els he vist allà, la mare ha aixecat la mà, com per fotre’m una hòstia, i al moment l’ha abaixat i ha deixat pas a la mà i a l’hòstia del pare.

Comentaris

    Anònim Desembre 16, 2014 5:14 pm
    Fantàstic...
    Xavi Trullàs Desembre 23, 2014 1:29 pm
    I cru.

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...