La vida té vida pròpia

També jo

Que si moro demà no vull tornar a morir en el teu oblit

| 01/06/2018 a les 11:25h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia, Sònia Moll Gamboa

Foto: theking222

 

 

"No em recordava que també he de morir"
Joan Oliver


Ja no somio amb la mare. Ja no la veig caminant per l'altra vorera ni corro a encalçar-la mentre la crido perquè no marxi (ja no veig com marxa igualment, amb un somriure suau, carrer amunt, sense mirar-me). Ja no la somio però encara em desperto amb els pulmons encastats al matalàs i l'ànima al centre de la terra, com si s'hagués barrejat amb les seves cendres i no trobés cap raó per sortir a la superfície. Cada matí em desperto sense somnis, sense imatges, sense mare. Llavors em recordo que també jo he de morir, que en qualsevol moment hauré de morir, i em fan mal tots els dies que no he fet l'amor amb tu, que no t'he besat, que no m'has despertat enfonsant els dits entre els meus cabells. Em recordo que també he de morir i em trobo demanant-te que no m'oblidis, que si moro demà no vull tornar a morir en el teu oblit, com si un cop morta això m'hagués d'importar gaire, però no m'oblidis, promet-me sisplau que et recordaràs dels meus ulls, de les meves carícies, del meu somriure, d'aquesta meva maldestra manera d'estimar-te. No m'oblidis, torno a demanar-te, perquè he recordat de cop que també he de morir, que també he de no ser, i a la nit torno a no somiar i l'ànima cau a plom dins de la terra i soc una mica cendra, una mica nit, una mica ombra. Una mica morta. (No m'oblidis. No m'oblidis.)




*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

COMENTARIS

Preciós
Towanda, 01/06/2018 a les 22:37
+8
-0
Preciós escrit
M ha atrapat
També jo
Albert Llaveria, 02/06/2018 a les 23:54
+1
-0
Preciós, xoca. Esberla , et fa emocionar i realment és així.
emocionada
Lídia Sender, 05/06/2018 a les 10:56
+0
-0
M'has fet emocionar.
Una mica de mort i una mica de vida
Sivire21, 05/06/2018 a les 16:04
+0
-0
A vegades ens recordem de la mort i ens oblidem de la vida. Recordem-nos de viure i ens oblidarem de la mort.
i a la nit torno a no somiar...
Anònim, 06/06/2018 a les 00:08
+0
-0
gràcies!!
Tan real..!
Gemma Ros, 10/06/2018 a les 09:59
+0
-0
Gràcies per les teves paraules que són tan reals i tan veritat. Cada dia és un dia de vida, la mort esguarda sempre.
Quan la mort ens separa, sols resta viure més, tot, intensament, amb la calma de saber que encara tenim vida.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços