Moderato cantabile

La primera vegada

Soc la nena que no ho volia fer malament davant dels ulls de ningú

| 30/11/2018 a les 11:01h
Especial: Moderato cantabile
Arxivat a: Cambres pròpies, Moderato Cantabile, Andrea Jofre

Foto: Andrea Jofre


Un Nadal de fa molts anys el Pare Noel va regalar-me una diana. Blanca, blava i vermella en un ordre que he oblidat. Tenia el marc prim, d’un metall tou que fregat fort amb els dits feia venir dentera. Les nits de Nadal vaig ser sempre l’única nena, i els grans em tancaven a una habitació del pis de baix, hi anava de gust, mentre apareixien regals al peu de l’arbre immens del menjador. De vegades arribava al sostre i tot i les branques més altes s’havien d’inclinar com per una ventada petita que no tocava res més. La diana m’era grossa i agafada amb les mans a banda i banda em tapava el cos. Els grans van voler-hi jugar amb mi, i segurament sense ni una paraula dita vaig endur-me-la a l’habitació escales amunt i tancar la porta. Mai no havia fet punteria i ho vaig voler provar primer. Sola. Una estona de pràctica després vaig baixar les escales i vaig tornar amb ells a jugar-hi.

Així ha estat sempre des que tinc memòria, o fent ús de la dels altres perquè les provatures amb la diana d’aquella nit no les recordo jo, les conec com una anècdota familiar sobre el meu caràcter. Soc la nena que no ho volia fer malament davant dels ulls de ningú, per família que fossin. I ho soc encara perquè després de molts anys aquest apunt biogràfic après em parla directe, em dibuixa clar.  

L’inconegut m’espanta. No me n’inquieta el pinyol, el centre mateix. Almenys ara. Són les arrels que en sortirien el que em tensa els músculs i em fa preferir el recer, pujar corrent les escales. El cau fet de dies domesticats i previsibles on, si juguem a fer punteria, almenys sé la que tinc. Molta o poca, tant se val. Control. L’inconegut m’espanta fins a llocs sense retorn. Cada dia. Però amb tot, amb la por d’aquella nena incrustada encara, m'aboco a noves primeres vegades.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
14/12/2018
Imatge il·lustrativa
26/10/2018

COMENTARIS

Magnífic
Dolors Tenas, 30/11/2018 a les 20:51
+2
-0
Això és literatura. Un vocabulari fluid i entenible, un missatge que ens aboca a rumiar les nostres pròpies pors...M’ha encantat, Andrea!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht