Qui sap si la tendresa

Guitarra de cinc cordes

Va decidir que, a partir d’aquell moment, faria un acte d’amor i memòria permanent

| 16/07/2019 a les 00:01h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Johan Larsson


Quan en Quim tenia disset anys van començar a presentar-se-li unes ganes intenses de tocar la guitarra. Estava acabant el segon curs de batxillerat i l'acostament al mes de juny prometia ser tranquil, amb totes les matèries aprovades i una nota de tall molt assequible per entrar a la universitat i posar en pràctica el somni de les belles arts. En un viatge a la ciutat amb la Faura, la seva millor amiga, van baixar del tren a la plaça gran i buscaren directament, rambla avall, el carrer Tallers. Van entrar en una botiga d'instruments musicals que ella ja coneixia i, després de saludar l'home amb barba que hi havia darrere el taulell, ella va explicar que necessitaven una guitarra clàssica, que en Quim volia començar a aprendre a tocar-la. I en qüestió de deu minuts ja havien triat el model, la funda, l'afinador i un joc de cordes, per si de cas, que la Faura sempre deia que quan es comença a tocar la guitarra se'n trenquen moltes, de cordes. Darrere d'un somriure més gros que l'instrument, en Quim va treure de la seva butxaca un feix de bitllets molt mal plegats i arrugats, per pagar amb tota l'alegria dels disset anys i ser tan feliç com no recordava haver sigut mai abans.
 
Aquell mateix vespre, ja al poble, ella va passar-se quatre hores ensenyant-li tots els acords i ritmes que coneixia, sense adonar-se que ja s'havia fet de nit. Bona nit i gràcies, demà tornarem a quedar, d'acord? I ell seguia tocant allò que trobava tan preciós i que tenia a les seves mans maldestres. Provava el sol major, el do, el mi... I, de sobte, clac! Ostres! La quarta corda s'havia trencat sense avisar. Va buscar la capseta del joc sencer que havien comprat, volia provar de canviar-la, però no entenia com s'havia de posar, el niló se li esmunyia entre els dits suats, i al final va desistir. La Faura ja m'ho arreglarà, va pensar. Al llit, empenyia el temps del rellotge estrenyent els ulls, que arribi demà, que arribi demà.

I va arribar. Després d'un esmorzar molt relatiu, discutit per la mare i qüestionat pel pare, deixant el got de llet a mig beure i el paquet de cereals intacte al marbre, va agafar la funda amb la guitarra a dins, va baixar les escales i va creuar mig poble. Ring-ring! Però no va contestar ningú. Mai més contestaria ningú. Enmig d'un silenci que pesava una amistat sencera, en Quim va tornar cap a casa amb les passes més lentes del món. Buscava les cantonades, s'enganxava a les parets, evitava les places. Va deixar el camí marcat per les gotes profundes de les llàgrimes. A l'habitació, va posar la guitarra damunt del llit. A partir d'aquell moment, faria un acte de memòria permanent: per sempre més, tocaria aquella guitarra sense la corda que hi faltava.

COMENTARIS

Que bonic
Anònim Júlia, 26/07/2019 a les 17:32
+1
-0
Quin text més bonic, com tot el que escrius...!
M'encanta!
Aina_21, 14/08/2019 a les 19:59
+1
-0
Gràcies per aquests textos tan carregats de significats que escrius! Et vaig descobrir fa un any i, ara mateix, em fa falta aquest vincle que m'uneix a tu a través de la teva música i dels teus escrits; ets un noi que fa feliç a la resta i això m'agrada! (Sense anar més lluny, m'has fet establir amistat amb una noia a més de 10.000 quilòmetres); així que merci!
Us assembleu molt, malgrat estar tan lluny!

Així que, no canviïs, la gent del teu voltant té molta sort de tenir-te a prop!
Gràcies Cesk!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat