Qui sap si la tendresa

Guitarra de cinc cordes

Va decidir que, a partir d’aquell moment, faria un acte d’amor i memòria permanent

| 16/07/2019 a les 00:01h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Johan Larsson


Quan en Quim tenia disset anys van començar a presentar-se-li unes ganes intenses de tocar la guitarra. Estava acabant el segon curs de batxillerat i l'acostament al mes de juny prometia ser tranquil, amb totes les matèries aprovades i una nota de tall molt assequible per entrar a la universitat i posar en pràctica el somni de les belles arts. En un viatge a la ciutat amb la Faura, la seva millor amiga, van baixar del tren a la plaça gran i buscaren directament, rambla avall, el carrer Tallers. Van entrar en una botiga d'instruments musicals que ella ja coneixia i, després de saludar l'home amb barba que hi havia darrere el taulell, ella va explicar que necessitaven una guitarra clàssica, que en Quim volia començar a aprendre a tocar-la. I en qüestió de deu minuts ja havien triat el model, la funda, l'afinador i un joc de cordes, per si de cas, que la Faura sempre deia que quan es comença a tocar la guitarra se'n trenquen moltes, de cordes. Darrere d'un somriure més gros que l'instrument, en Quim va treure de la seva butxaca un feix de bitllets molt mal plegats i arrugats, per pagar amb tota l'alegria dels disset anys i ser tan feliç com no recordava haver sigut mai abans.
 
Aquell mateix vespre, ja al poble, ella va passar-se quatre hores ensenyant-li tots els acords i ritmes que coneixia, sense adonar-se que ja s'havia fet de nit. Bona nit i gràcies, demà tornarem a quedar, d'acord? I ell seguia tocant allò que trobava tan preciós i que tenia a les seves mans maldestres. Provava el sol major, el do, el mi... I, de sobte, clac! Ostres! La quarta corda s'havia trencat sense avisar. Va buscar la capseta del joc sencer que havien comprat, volia provar de canviar-la, però no entenia com s'havia de posar, el niló se li esmunyia entre els dits suats, i al final va desistir. La Faura ja m'ho arreglarà, va pensar. Al llit, empenyia el temps del rellotge estrenyent els ulls, que arribi demà, que arribi demà.

I va arribar. Després d'un esmorzar molt relatiu, discutit per la mare i qüestionat pel pare, deixant el got de llet a mig beure i el paquet de cereals intacte al marbre, va agafar la funda amb la guitarra a dins, va baixar les escales i va creuar mig poble. Ring-ring! Però no va contestar ningú. Mai més contestaria ningú. Enmig d'un silenci que pesava una amistat sencera, en Quim va tornar cap a casa amb les passes més lentes del món. Buscava les cantonades, s'enganxava a les parets, evitava les places. Va deixar el camí marcat per les gotes profundes de les llàgrimes. A l'habitació, va posar la guitarra damunt del llit. A partir d'aquell moment, faria un acte de memòria permanent: per sempre més, tocaria aquella guitarra sense la corda que hi faltava.

COMENTARIS

Que bonic
Anònim Júlia, 26/07/2019 a les 17:32
+1
-0
Quin text més bonic, com tot el que escrius...!
M'encanta!
Aina_21, 14/08/2019 a les 19:59
+1
-0
Gràcies per aquests textos tan carregats de significats que escrius! Et vaig descobrir fa un any i, ara mateix, em fa falta aquest vincle que m'uneix a tu a través de la teva música i dels teus escrits; ets un noi que fa feliç a la resta i això m'agrada! (Sense anar més lluny, m'has fet establir amistat amb una noia a més de 10.000 quilòmetres); així que merci!
Us assembleu molt, malgrat estar tan lluny!

Així que, no canviïs, la gent del teu voltant té molta sort de tenir-te a prop!
Gràcies Cesk!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys