Qui sap si la tendresa

Vols jugar amb mi?

Tot, en aquell pretèrit, ho conjugava en la solitud estricta de la primera persona del singular

| 08/01/2020 a les 09:35h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Markus Spiske


Sempre m'ennuegava amb l'emoció de la nit de Reis. Igualada era la millor ciutat del món, i els meus ulls se la miraven com després es miraven els regals que portaven els patges a casa. El record d'aquell neguit simbolitza, amb més o menys precisió, bona part de la construcció de la meva infantesa. El delit d'aquella eufòria encara em retorna en forma d'eco: des que soc pare, m'afanyo a viure el Nadal amb les pupil·les dilatades d'un infant.


Tot, en aquell pretèrit, ho conjugava en la solitud estricta de la primera persona del singular. Els meus germans eren suficientment grans com per no sentir-se seduïts pels mateixos jocs que m'atreien a mi. Des dels primers anys, la manera d'ocupar el temps lliure era jugar amb mi mateix, entretenint-me sobretot amb construccions de fusta i de metall. I m'ho passava bé, potser perquè aquella era l'única manera de jugar que coneixia, potser perquè ja m'agradava que fos així.

Avui la meva filla m'ha fet somriure. Ens hem acostumat a viure en un món que incentiva les individualitats per damunt de totes les altres coses, i hem normalitzat les actituds menys comunitàries, també en la nostra canalla. Fent un castell amb peces i cubs de fusta, ella, que acaba de fer tres anys, m'ha mirat amb cara de fascinació, i m'ha preguntat: papa, vols jugar amb mi? I jo li he dit que sí, i hem fet una casa que s'ha desmuntat a la primera, i hem rigut, i n'hem tornat a construir una altra, i hem fet escales que només servien per pujar perquè no duien enlloc. I que bonic que sigui així. I que preciós ha sigut fer-ho en plural.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»