Coses així

Sempre arriba un dia

La gent fa el que feia abans: espera l'autobús, calcula quan tocarà fer el canvi d'armaris, tragina preocupacions que no són les teves

| 21/09/2015 a les 00:00h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Chris Perriman


I arriba un dia –sempre arriba un dia– que la quotidianitat s'esfuma i passes a surar en una altra dimensió. No t'aixecaries del llit ni et vestiries ni sortiries al carrer, però et lleves i et poses la mateixa roba d'ahir i avances amb la vista clavada a les rajoles de la vorera, sense veure ni les rajoles ni la vorera ni res. La gent fa el que feia abans: espera l'autobús, calcula quan tocarà fer el canvi d'armaris, tragina preocupacions que no són les teves. Tu ets una peça desencaixada, no goses alçar el cap ni mirar ningú. La veïna del sisè et diu hola i un intent de balbuceig se t'encalla a la gola o més avall. El dels llegums cuits et pregunta com estàs i respons posa-me'n tres quarts, gràcies. Ho dius tan cap endins que t'ho fa repetir.

Però també arriba un dia –sempre arriba un dia– que la quotidianitat perduda truca tímidament a l'intèrfon. Perquè els minuts d'ara es fan eterns, i a la llarga tanta intensitat és impossible de suportar. Després de dutxar-te dediques un moment a decidir quina samarreta et poses. A l'ascensor et sorprens a tu mateixa articulant un "aquinpisvas?" que s'entén a la primera. Reps una notícia que abans t'hauria fet tocar el cel i notes que se't desperta la il·lusió anestesiada. Obres un llibre i aconsegueixes ficar-t'hi fins a acabar-lo. En comences un altre que et transporta lluny d'aquí. És un gran què, un progrés extraordinari: ja pots tornar a llegir.

Se t'havien eixugat les llàgrimes semblava que per sempre més, però el cistell de verdura ecològica regalat per uns amics t'ha aigualit els ulls: no sabies que existien les albergínies blanques. També t'has emocionat amb el ram de crisantems que t'ha fet arribar una companya de gremi: t'ha recordat aquell altre ram que et van enviar no fa pas tant, quan els minuts duraven tan poc que hauries volgut aturar els rellotges. El dia –tant de bo arribi el dia– que tornis a ser una aixeta mal tancada ploraràs sobre mullat, aquest cop d'alegria. I potser et permetràs una frivolitat de les que s'amaguen sota el llit quan la vida fa pujada, però que ens ajuden a caminar mentre dura la calma.

COMENTARIS

Sempre arriba un dia
Lluïsa AV, 21/09/2015 a les 08:03
+8
-1
Trist i a l'hora un cant d'esperança.... Genial Eva.
Uaau
Bernat, 21/09/2015 a les 10:17
+2
-0
....des de molt endins, i molt cap enfora....
M encanta
Anònim, 21/09/2015 a les 20:55
+1
-0
Genial m encanta com escrius! Molta força!
Preciós, és la paraula adequada?
Imma M., 22/09/2015 a les 19:47
+3
-1
El text es preciós. Però, es l'adjectiu adequat? Alguna paraula és adequada, en aquesta mena de moments?
Força
Clara G, 29/09/2015 a les 10:32
+2
-0
Es ben cert el que escrius...fa anys em va passar el mateix, tot m'era estrany i aliè, em faltaven les forces, i alhora les tenia totes per lluitar i tirar endavant. Com tu dius tot torna, el sentir, la quotidianitat, l'alegria...tant de bo sigui aviat. us desitjo el millor.
La quotidianitat canviant
Rosa Piñol, 29/09/2015 a les 15:36
+4
-0
Per sort, sempre acabem de nou integrats en l'engranatge de la quotidianitat, encara que aquesta es vagi modificant amb nous patiments i motius d'esperança. Desitjo de tot cor que aquests últims vagin pesant cada dia més. Un petó molt fort.
Amunt!
Glòria Olivella, 01/10/2015 a les 16:36
+4
-0
Sort de les albergínies blanques i els crisantems que ens ajuden a pujar aquesta escala tan maleïdament empinada i llarga.
Amunt!
UAAAAUUUUU
Mònica Carnicero, 08/08/2016 a les 16:17
+5
-0
Què deuen tenir els teus textos, que sembla que m'hagis espiat tota la vida? Has espiat el que sento i el que penso i els meus gestos i les meves mirades i tot...
I giro el cap i no et reconec entre els objectes que m'envolten... Però hi ets, perquè tot i que som molt complicats, tots devem actuar de maneres semblants i encara que no serveixi de res, consola que el patiment que de vegades se m'instal·la, és gat vell i sap el que es fa en cadascun de nosaltres: ser-hi però també desaparèixer a estones.
Eva, altre cop m'has saccejat! Gràcies!
Realisme pur i dur
Anònim, 15/08/2016 a les 10:35
+1
-0
Mt bonic i molt cert, un escrit que quan el llegeixes et toca!!
Estic amb aquesta onda maleïda.
Anònim, 26/09/2016 a les 17:42
+1
-0
Cada dia penso quant reaccionarà el meu cos i les coses que abans m'agradaven tant.
Hem trobo tant malament físicament que la resta ja no conta, encara que m'esforço, m'aclapara tant, però guanyaré la batalla.
Segur
Sempre
Ninet2, 09/12/2016 a les 10:32
+0
-0
M'agrada llegir-te, expresses el que molts sentim. Tots hem passat per moments complicats... Però tard o d'hora torna la "normalitat", rutllant la vida continua... Una abraçada!
Comparteixo els teus sentiments
Montserrat Navarro, 08/08/2017 a les 22:18
+0
-0
A tu no et coneixia tant però m'agradava com parlava i escrivia el teu marit. Ho vaig sentir moltíssim i et comprenc molt be , dons jo he pasat el mateix, encara que mes ràpids 1 mes i 10 dies i tot se'n va a norris. Es difícil de superar, encara que no et queda cap mes remei que tirar endavant, si mes no pels fills i pels nets. I be el meu somriure no serà mai mes el mateix però el dia a dia aquest dolor que sembla que mai mes marxarà es va fent mes lleu, i un torna a disfrutar de les coses, però si que es veritat que tot es valora d'un altra manera. Encara que les vivències viscudes sempre estan presents en molts moments de la vida.
Segueix escribin així es maquisim com expresses els teus sentiments. Endavant

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica