Coses així

Vida, dolor i poesia

No compraria ni de rebaixes la idea de les desgràcies com a oportunitat, però sembla evident que tenen part d'això

| 11/10/2015 a les 22:31h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Luciano


El tercer fill de Montserrat Abelló va néixer amb la síndrome de Down. Aquell trasbals familiar els va fer avançar la tornada a Catalunya després d'un exili de vint anys a Xile: "Gràcies a això vam marxar-ne abans que hi arribés en Pinochet –m'explicava la Montserrat–, ens vam estalviar aquella amarga experiència". Va ser també arran del trastorn genètic del nen que la mare de la criatura es va fer poeta: "Hi ha emocions que les portes a dins i no trobes la manera de treure-les enfora. La síndrome de Down del meu tercer fill va ser un xoc molt gran, era una cosa que no m'havia passat mai pel cap, i allò va fer que tingués més necessitat d'escriure. Va ser un revulsiu".
 
Malgrat les conseqüències positives, Montserrat Abelló ho tenia clar: "La síndrome de Down és una dissort, sobretot per als qui la pateixen. El meu fill Ferran s'adona de les seves limitacions. Hi ha qui diu que tenir un fill així és una benedicció. Jo no ho trobo: una cosa que és un mal per a ell, per a tu no pot ser mai una benedicció".
 
No compraria ni de rebaixes la idea de les desgràcies com a oportunitat (i m'esgarrifa el discurs del tu-t'ho-has-buscat), però sembla evident que tenen part d'això. Ni que només sigui perquè t'obliguen a aturar-te i a reflexionar. Ni que només sigui perquè el teu entorn es modifica i t'és més fàcil distingir quines mirades vols a prop. Ni que només sigui perquè estableixes prioritats d'una vegada i, lluny d'ancorar-te en el pla teòric, prens decisions. Ni que només sigui perquè la tristesa és bonica si aprens a treure amor del dolor.
 
Quan t'ataca una adversitat de les que esberlen rellotges, d'entrada t'envaeixen la paràlisi i el per-què-a-mi. Però això va així, no pots dir que no ho sabies, tampoc té resposta el per-què-a-tu-no. Al cap d'un temps indefinit ja desafies l'impuls de rendir-te, de deixar-te engolir per l'abisme. Un dimarts fas un primer pas, l'endemà un altre. Entens que estar viu és un regal, no pas un dret. Camines coix i amb el front als peus, però camines. Potser fins i tot converteixes la por en vers.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht