La feina o la vida

No tothom té tanta sort

Sents l’impuls d’aplaudir els pares i mares amb vides mil cops més desgraciades que la teva

| 16/04/2016 a les 04:38h
Especial: La feina o la vida
Arxivat a: Cambres pròpies, La feina o la vida

Foto: Nicolas Alejandro


“Veient com són de macos, no entenc que algú pugui fer mal a un nadó”, diu el teu pare mentre s'empassa un reportatge que oscil·la entre la denúncia i el morbo. Rèplica teva, mig per dur-li la contrària i mig perquè t’ho creus de debò: “Doncs no costa tant d’entendre, papa. Jo mateixa he tingut temptacions de tirar algun nen per la finestra, i mira que me’ls estimo”. I calles, que s’acosta un menor d’edat: encara es prendria literalment les teves paraules i faria volar un germà balcó avall.

La gent diguem-ne normal s’escandalitza amb les notícies d’infants maltractats, deixats de la mà de déu o abandonats vius o morts dins de contenidors de matèria orgànica. Escandalitzar-se és fàcil i de franc. És més complicat i dolorós ficar-se en la incòmoda pell de l’home o dona capaç de cometre un crim contra una personeta indefensa que confiava cegament en el pare o mare amb dimoni incorporat.

No faràs d’advocada defensora de ningú: no sabries com posar-t’hi. Però més que horroritzar-te per les bestieses que fan els pobres que no se’n surten, i que prou pena tenen, sents l’impuls d’aplaudir els pares i mares amb vides mil cops més desgraciades que la teva que planten cara a milions d’entrebancs i aconsegueixen tirar endavant sense prendre gaire mal. Sents l’impuls d’aplaudir les mares de fills no desitjats que han d’assumir l’esclavatge maternal sense l’ajut del paio que les va deixar prenyades: dones que no buscaven un fill ni de broma i que porten com bonament poden el fet d’haver-lo trobat.

Tenir fills compensa, i tant que compensa, però sempre que t’ho miris des d’una certa perspectiva, amb ganes de fer balanç i amb més d’una neurona desperta. Tenir fills també atabala i angoixa i ofega i desespera i pot enfonsar en la misèria els qui han rebut unes cartes molt pitjors que les que et van repartir a tu el dia que vas néixer. En un part natural sense anestèsia, envoltada d’amor, un divendres assolellat de primavera. Tanques els ulls, recules més de quatre dècades i et sembla veure el teu pare plorant d’alegria: “És una nena, és una nena!”

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La novel·la de Marc Artigau ha sigut guardonada amb el Premi Josep Pla 2019
Imatge il·lustrativa
Vic anticipa la diada convidant una quarantena d'escriptors i il·lustradors
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza una festa per apropar dues ciències a tots els públics
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural ofereix activitats en família per gaudir i aprendre durant els dies de vacances
Imatge il·lustrativa
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
Imatge il·lustrativa
Una curt animat sobre la lluita per mantenir-nos desperts
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort