Jacint Verdaguer va néixer el 17 de maig del 1845 a Folgueroles i va morir el 10 de juny del 1902 a Vallvidrera. Mossèn i escriptor, la seva obra s’estén des de la prosa narrativa i periodística fins a la literatura de viatges. Recordem l’autor de L’Atlàntida i Canigó llegint el poema Plus ultra, del llibre Al cel, i escoltant com Roger Mas n’interpreta cada vers.
Allà d’allà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo camp del cel,
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
—Estrelleta —jo li he dit—,
de la mar cerúlea gemma,
¿de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
—No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja—.
Foto: Kevin Dooley
