Veïns

La Flama i el Canigó

Llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

| 23/06/2017 a les 07:49h
Especial: Veïns
Arxivat a: Biblioteca, Sant Joan, Jacint Verdaguer, Ramon Llull, conte, Roc Casagran

Foto: love K. Photo


Els dos bessons han arribat al regne dels humans durant la nit més curta de l'any, de bracet amb l'estiu. Després del plor inicial, ràpidament s'han aferrat al pit, i la mare ha plorat d'emoció mentre murmurava, en veu baixíssima, per no molestar-los: «Això és que tenen ganes de créixer».

Els avis els han contemplat amarats de baveta, els han balbucejat sons incomprensibles, s’han barallat per amanyagar-los entre els braços, i al cap de poca estona han corregut a agafar els mòbils per retratar-los del dret i del revés. «Oh, ara obren els ulls! Quedaran preciosos, a les fotos!» I la mare hi ha afegit: «Això és que volen veure món».

Els cosins s'han sorprès de les mans tan ben fetes dels bessons, dels minúsculs dits perfiladíssims. I la mare ha sentenciat: «Són per palpar la vida». I els padrins han fet broma en veure com les dues criatures bellugaven les cames amb energia per estrenar. I la mare: «Tenen pressa per recórrer vells camins i noves rutes».

Perquè els bessons no trigaran a créixer, a mirar i a tocar, a caminar. No trigaran a agafar l’herència de tots els que els han precedit, a aprendre’n la parla i els gestos, a estimar-ne les llegendes i les derrotes, a entonar les melodies antigues, a enfilar-se als cims dels turons i a perdre’s pels boscos on es cull la molsa quan arriba Nadal.

Els dos bessons, que es diran Flama i Canigó —perquè la mare està convençuda que això és un conte, i els noms han d’anar carregats de simbologia—, seran el crit d’un poble que se sap poble pels mots que escup, encara que hi hagi qui el vulgui mut, qui el vulgui quiet i dòcil, que no toqui i que no faci, assimilat, que s’apagui a poc a poc i sense molestar. Que no en restin ni les cendres.

Els dos bessons faran cançons amb les paraules que han heretat de Mossèn Cinto, i de March, i de Llull, i de Ferrater, i de Pere Quart, i també de la peixatera del mercat, i del veí malcarat de la plaça, i del vellet que els donarà llaminadures perquè ell ja no en pot menjar, amb les no-dents que gasta. I les cantaran, les cançons, a banda i banda dels Pirineus, i un vespre rúfol a Manacor, i una matinada fresca a Benimaclet, i en una sobretaula a Morella o a Fraga, i en una festa major a Manresa, Sabadell o Tàrrega, i mentre visitin Argelers o la Maternitat d’Elna, i seran paraules que ressonaran a Ciutadella barrejades de pomada o a Pego, entre disfresses estrambòtiques, o qui sap a quins altres racons de la nostra pàtria estranya.

Seran la Flama i el Canigó també quan els avis, i els padrins, i els cosins i la mare no hi siguin. Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves, i sàpiguen que d’una muntanya del nord en surt la guspira d’un poble que s’estén molt cap al sud, i que travessa el mar, i que enraona. Enraona i existeix. I reneix quan arriba Sant Joan.
 

COMENTARIS

La Flama i el Canigó
montserrat daunis pijoan, 24/06/2016 a les 11:06
+8
-0
Un conte preciós que m'ha posat els pels de punta de sentiments ¡¡¡
La Flama i el Canigó
Anònim, 23/06/2017 a les 17:00
+3
-0
Be, be i súper be.
Et desperta els sentiments .!!!!
Que creixin forts!
Anònim, 23/06/2017 a les 21:23
+1
-0
Gràcies, Roc.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer