Coses així

Encara hi era, l'avi

Anem fent voltes a la rotllana com si el món no s'hagués d'acabar demà passat

Mentides en sessió contínua

| 24/12/2016 a les 19:03h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Agel Alcantara


Un dels primers contes que em va remoure de veritat, d'aquella manera que et remouen les coses que et toquen endins, el vaig llegir a la revista Cavall Fort. No en sé l'autor, la nena que era jo no el devia retenir. El relat descrivia un dinar de Nadal com tants altres, amb torrons i taula parada i versos dalt del tamboret, i acabava dient que aquell havia estat el millor Nadal de tots. La raó i l'estocada arribaven a la frase final: "Encara hi era, l'avi".
 
Potser va ser llavors, quan era tan petita que la nostàlgia no m'hi cabia, que vaig començar a pensar en el dia de Nadal com una versió grotesca del joc de les cadires. Potser és des d'aleshores que no sé veure ni amb prismàtics la festa d'alegria que diu la cançó. Malgrat la màgia i les nadales, el 25 de desembre sempre m'he sentit una mica al marge i una mica trista. De què rieu, per què brindeu? M'arrauliria al costat del nen Jesús del poema, el que ens mira un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrenca a plorar.
 
De gener a desembre anem girant per oblidar que això nostre té data de caducitat, anem fent voltes a la rotllana com si el món no s'hagués d'acabar demà passat com a molt tard. I, de cop, s'atura la música. Tonto l'últim. Afanyem-nos a buscar lloc, a passar llista al voltant de la taula i a descobrir qui s'ha quedat sense poder seure. Per sort –un, dos, tres, salvats–, nosaltres encara hi som. L'alleujament es confon amb l'angoixa: tant tu com jo sabem però no volem saber que a tu o a mi ens poden eliminar a la pròxima ronda. Si no tens cadira, fora, que ens hem de tornar a moure i aquí enmig els expulsats fan nosa.
 
L'avi fa massa temps que va perdre la partida i sovint el joc de viure és més negre que blau. Però córrer en cercle pot ser divertit, si no et mareges i aprens a donar sentit a aquesta cursa estranya cap enlloc. I tampoc tenim res més que això. Per molts Nadals d'anar fent voltes, doncs.
 

COMENTARIS

un dos tres, salvats
glòria olivella, 26/12/2016 a les 09:10
+4
-0
Aquesta tristor nadalenca i pre i post desapareix fent adormir a coll una criatura de 4 mesos i tenint-la després adormideta i calentona una estona a la falda. Com que ahir vaig disposar d'aquests elements, vaig esborrar la nostàlgia. Sols és una idea, Eva.
encare hi era,l'avi..les àvies..el germà...el pare...
carme rocas, 26/12/2016 a les 16:50
+3
-0
com ho fas,per llegir-me els pensaments??
Em delit et llegeixo,Eva...i el 99% de les vegades ,fas que els teus mots dibuixen de manera senzilla i plana el que sento i sòc incapaç de transmetre.gràcies!
Aquest any ha faltat la mare
Anònim, 26/12/2016 a les 20:08
+1
-0
M'encanta llegir el que escrius perquè saps transmetre el que jo mateixa sento .LLavors penso que en el fons els humans malgrat les diferències compartim sensacions semblants.Aquest any ha faltat la mare de fet ja va faltar el Nadal passat , encara que hi era ...primer els avis després el pare i ara la mare ...altres han vingut i ara hi son ...aquest 2016 s 'ha emportat la persona que ha sigut més important per mi i m'ha portat el regal de la petita Elsa la meva neta ...ALEGRIA I TRISTESA

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla convoca entitats i monitors a presentar projectes de transformació social
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard