Foto: Agel Alcantara


Un dels primers contes que em va remoure de veritat, d’aquella manera que et remouen les coses que et toquen endins, el vaig llegir a la revista Cavall Fort. No en sé l’autor, la nena que era jo no el devia retenir. El relat descrivia un dinar de Nadal com tants altres, amb torrons i taula parada i versos dalt del tamboret, i acabava dient que aquell havia estat el millor Nadal de tots. La raó i l’estocada arribaven a la frase final: “Encara hi era, l’avi”.

Potser va ser llavors, quan era tan petita que la nostàlgia no m’hi cabia, que vaig començar a pensar en el dia de Nadal com una versió grotesca del joc de les cadires. Potser és des d’aleshores que no sé veure ni amb prismàtics la festa d’alegria que diu la cançó. Malgrat la màgia i les nadales, el 25 de desembre sempre m’he sentit una mica al marge i una mica trista. De què rieu, per què brindeu? M’arrauliria al costat del nen Jesús del poema, el que ens mira un moment a l’hora de les postres i després de mirar-nos arrenca a plorar.

De gener a desembre anem girant per oblidar que això nostre té data de caducitat, anem fent voltes a la rotllana com si el món no s’hagués d’acabar demà passat com a molt tard. I, de cop, s’atura la música. Tonto l’últim. Afanyem-nos a buscar lloc, a passar llista al voltant de la taula i a descobrir qui s’ha quedat sense poder seure. Per sort –un, dos, tres, salvats–, nosaltres encara hi som. L’alleujament es confon amb l’angoixa: tant tu com jo sabem però no volem saber que a tu o a mi ens poden eliminar a la pròxima ronda. Si no tens cadira, fora, que ens hem de tornar a moure i aquí enmig els expulsats fan nosa.

L’avi fa massa temps que va perdre la partida i sovint el joc de viure és més negre que blau. Però córrer en cercle pot ser divertit, si no et mareges i aprens a donar sentit a aquesta cursa estranya cap enlloc. I tampoc tenim res més que això. Per molts Nadals d’anar fent voltes, doncs.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: glòria olivella a desembre 26, 2016 | 09:10
    glòria olivella desembre 26, 2016 | 09:10
    Aquesta tristor nadalenca i pre i post desapareix fent adormir a coll una criatura de 4 mesos i tenint-la després adormideta i calentona una estona a la falda. Com que ahir vaig disposar d'aquests elements, vaig esborrar la nostàlgia. Sols és una idea, Eva.
  2. Icona del comentari de: carme rocas a desembre 26, 2016 | 16:50
    carme rocas desembre 26, 2016 | 16:50
    com ho fas,per llegir-me els pensaments?? Em delit et llegeixo,Eva...i el 99% de les vegades ,fas que els teus mots dibuixen de manera senzilla i plana el que sento i sòc incapaç de transmetre.gràcies!
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 26, 2016 | 20:08
    Anònim desembre 26, 2016 | 20:08
    M'encanta llegir el que escrius perquè saps transmetre el que jo mateixa sento .LLavors penso que en el fons els humans malgrat les diferències compartim sensacions semblants.Aquest any ha faltat la mare de fet ja va faltar el Nadal passat , encara que hi era ...primer els avis després el pare i ara la mare ...altres han vingut i ara hi son ...aquest 2016 s 'ha emportat la persona que ha sigut més important per mi i m'ha portat el regal de la petita Elsa la meva neta ...ALEGRIA I TRISTESA

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix