Coses així

La erra forta i la felicitat

Però tampoc es tracta de trencar-nos les cames ni d'invocar la tempesta

| 14/01/2017 a les 15:43h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: duncan c


Al meu fill petit, que ja no és tan petit, se li ha resistit durant molt de temps la erra forta. No acabava de trobar aquell punt entre la llengua i el paladar en què els carros roden a la catalana en lloc de rodar a la francesa. Ha calgut que passessin cursos i logopedes fins que ha après a fer una erra que vibra com toca.
 
Ho va aconseguir el 28 de desembre, just abans que s'acabés l'any. Des d'aleshores el sents que va fent erres per casa, com per compensar tot el temps que no les ha sabut pronunciar. Ara l'únic problema és que fa una mena de pausa escènica abans d'emetre cada erra, mentre es prepara per articular el so que ha trigat tant a sortir. Però el Jorge –el logopeda que aviat li donarà l'alta– creu que en qüestió de dies ja farà les erres sense aturador.
 
El meu fill era massa conscient de la seva dificultat fonètica. Al pati de l'escola, els altres nens el reptaven a pronunciar rrratolí i a ell se li encongia l'autoestima. De tot se n'aprèn, però tant de bo que s'hagués pogut estalviar les burles. Tant de bo que li hagués sortit la erra a la primera, com als seus germans grans.
 
He de dir que, a mi, cap erra m'ha fet mai tanta il·lusió com la que va pronunciar ell el Dia dels Innocents, ni com les que ha seguit pronunciant amb orgull des de llavors. Les seves erres em fan feliç; les dels seus tres germans, no.
 
I entenc, gràcies a un obstacle ínfim com una erra que no surt, els pares de fills amb discapacitats que et diuen que les seves criatures especials els han multiplicat els instants feliços. Perquè cada fita es viu com una festa, si finalment s'assoleix.
 
Haver experimentat limitacions dispara la felicitat de les petites coses, sí. Tornar a caminar sense crosses després d'una fractura et fa tocar el cel amb les dues mans, i el mateix cel és d'un blau més blau després d'haver-se ennegrit. Però tampoc es tracta de trencar-nos les cames ni d'invocar la tempesta. Superar dificultats ens fa feliços, i això és un consol. Un consol, no pas una benedicció.
 
A mi doneu-me camins plans, dels que tard o d'hora ja s'emboliquen sols.

COMENTARIS

Trauma!
Anònim, 15/01/2017 a les 20:05
+1
-0
Jo en tinc 68 i encara no la sé pronunciar. De petit, em feien tota mena de bromes: "un ric va dalt d'un ruc... Tanmateix, això no m'ha provocat cap trauma! Petons.
Una petita correcció sense intenció de molestar...
Anònim, 15/01/2017 a les 22:21
+4
-0
... No parlem (tots, en general) de fills discapacitats sisplau, sino de fills o persones amb discapacitat; la discapacitat no els defineix com al que són...

És una precisió molt petita però poc a poc pot canviar el prisme des d'on es contemplen aquestes dificultats :)

Gràcies
Eva Piquer, 15/01/2017 a les 22:42
+4
-0
Moltes gràcies per la "petita correcció", anònim de les 22:21. Ja ho hem canviat.
Erre
Maria jose piquer, 16/01/2017 a les 08:12
+1
-1
Como yo no se escribir correctamente en catalan, aunque lo hablo y lo leo perfectamente, comentare en castellano que me he sentido identificada en esas alegrias que te dan los hijos y ahora nietos con esos grandes logros!! El pronunciar la erre ha sido motivo de fiesta en mi casa!!!
Encara ens costa
Mianes, 19/01/2017 a les 09:59
+2
-0
A la meva filla encara li costa la "erre". El pitjor és els "companys" que li fan recordar de tant en tant que no la sap dir prou bé ... no sigui que se li oblidi i es relaxi!! Aprendrà a dir-la! I Tant! Però ens esforçarem més encara en combatre certes actituds que fan mal de manera gratuïta. Això també serà una gran victòria.
instants d'emoció
ElsaG, 27/01/2017 a les 11:25
+0
-0
Hola Eva. Trobo a faltar el teu taller i tu avui m'has fet recordar el meu primer escrit de presentació en el que parlava del meu petit. Aquella última frase que a tu et va agradar tant com a final de text i que justament parlava daixò, de les festes que fèiem a casa. Gràcies per recordar a aquelles mares que som les que tenim nens amb dificultats. Perquè quan la fita s'assoleix com be dius, no ha estat fàcil. És per aquest motiu que estem sempre disposades de poder celebrar, celebrar i celebrar moltes festes. Festes que són instants d'emoció. Fins aviat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència