Coses així

Quan la Kiara ens amarga la vida

No demanis que visqui el present algú que s'aferra a la frase «també això passarà»

| 28/01/2017 a les 12:52h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Matt Madd


Només tenim l'aquí i ara (un amic, el primer dia que va sentir aquesta frase, es va preocupar: a ell ningú li havia presentat la tal Kiara). Perdem massa voltes de rellotge anticipant i recordant. Si ens poguéssim concentrar en el present. Si el cervell no ens dugués de viatge cap endavant i cap enrere. Si deixéssim de somiar desperts. Si no gastéssim tanta energia mental de forma inútil. Blablablà.
 
Ja em perdonareu: quan l'aquí i ara és un infern, el mindfulness és una tortura. No demanis que visqui el present un malalt que anhela el minut en què l'analgèsic farà efecte, ni una persona que fuig desesperada de casa seva confiant que l'acolliran en un o altre racó del món. No demanis que visqui el present algú que s'aferra a la frase "també això passarà", qui coi desitja viure el present quan el sentit de la vida rau en l'esperança d'un futur menys cru.
 
En diem vida per fer-ho gros, però volem dir temps. L'únic que tenim és una engruna de temps per viure. La vida ens transcendeix: ens empara una estona i ens sobreviu una eternitat. I encara sort que, dins del trosset de temps poc o molt generós que ens toca a cadascú, podem jugar a escapar del present. Perquè hi ha instants terribles que no ve gens de gust esprémer, malsons que passaríem a càmera ràpida, vivències que no voldríem ni regalades. Quan la senyora Kiara s'entesta a amargar-nos l'existència, l'opció més terapèutica és gronxar-nos en una nostàlgia amable o imaginar un demà o demà passat en què aquest dolor d'avui ja no ens farà tant mal.
 

COMENTARIS

Kiara
MartaC, 30/01/2017 a les 09:56
+2
-0
Tens tota la raó del món. Quan et toca ballar amb la més lletja ho passes i prou. I després ens refem d'algunes coses. I tornem a començar. Una abraçada
La kiara
MartaC, 30/01/2017 a les 10:39
+0
-0
Una abraçada d'aquelles 'que no molesten'.
Viure en el temps- t'ho compro
ElsaG, 30/01/2017 a les 12:44
+1
-0
Des que fa un temps vaig decidir viure 24 hores i ahir, i avui m'adono, que no sempre vull que sigui així. Perquè les 24 hores d'ahir van ser dures, molt dures. Potser si val la pena gronxar-nos en una nostàlgia amable o imaginar un demà millor. I viure en el temps i poder escapar del present. Perquè el meu present va molt lligat a un futur incert i he d'escapar, de tant en tant. Gràcies Eva ;-)
Totalmnt d'acord
Anònim, 30/01/2017 a les 13:20
+0
-0
Gràcies, has posat per escrit el que he pensat moltes vegades. L'únic matís és que potser enfrontar el moment d'adversitar iacceptar-lo, de vegades, és la millor opció, però no està renyit amb pensar i desitjar que aquest moment passi.
Canvi
Albert Schoenenberger, 30/01/2017 a les 13:56
+3
-0
Així com no hi ha veritats absolutes, no sempre el aquí i ara funciona, encara que reconec que saber viure el present és la clau, i no està a l'abast de tothom. Requereix molt treball previ, i una situació vital sense urgències. Sinó, és millor somiar, somiar no és sempre fugir de la realitat, també és un sentiment de plenitud i felicitat que és viu només en present. És tot el que tenim, el present, encara que el disfracem de somni.
Reacció química
Anònim, 30/01/2017 a les 13:56
+1
-0
El malalt observa el dolor, el que fuig, hi veu més al seu voltant i és més àgil, Aferrar-se al present no vol dir aferrar-se a res més: mentre l'estratègia divideixi en bo i dolent és una mala estratègia. La teva opinió no m'importa i la meva menys. El temps que ocupo en dimonitzar el dolor, no l'ocupo en veure què està passant. I només tinc un segon.
Una forta abraçada
Anònim, 30/01/2017 a les 22:48
+3
-0
Sincera, molt sincera... Hi penso molt, en vosaltres i en el que us toca viure... No poder llegir-vos amb la normal periodicitat, em fa mal fins i tor a mi. Tota, TOTA la força del món!!
Amb vosaltres
Anònim, 31/01/2017 a les 10:32
+1
-0
Conec de primera mà el que expliques, comparteixo el teu sentir, de lluny i en l'anonimat, us acompanyo.
Que faci efecte d'una vegada l'analgèsic
Montse TA, 31/01/2017 a les 17:48
+1
-0
Un petó, Eva.
Amor, amor i més amor
Cel rogent, 03/02/2017 a les 20:01
+1
-0
Només l' amor ens salva i ens guareix l' ànima del dolor que fa veure patir els que més estimes. I la música, que et durà lluny de la kiara i t' abstreurà en un ball més dolç, plàcid, ni que sigui per una estona. Molta força, Eva, molt d' amor per a tu

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
El festival DocsBarcelona proposa una programació amb films de denúncia i de reflexió
Imatge il·lustrativa
14 especialistes en cine analitzen obres impulsades pel Màster en Documental de Creació de la UPF
Imatge il·lustrativa
Homes i dones d'entre 60 i 70 anys planten cara a la LGTBIfòbia
Imatge il·lustrativa
Audrey Mason-Hyde explica com és la seva vida de gènere no binari