Coses així

Donem corda a la vida

Hi ha decisions, com la de tenir un fill o la d'estudiar més, de les quals no et sols penedir

La conversa impossible

| 20/05/2017 a les 22:21h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

 


Sempre que dono corda al rellotge –al meu rellotge automàtic cal donar-n'hi de tant en tant–, recordo Cortázar: "Allá en el fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano, tome con dos dedos la llave de la cuerda, remóntela suavemente".
 
En Michael té dinou anys, ha acabat l'institut i creu que es posarà a treballar amb el seu pare en el negoci familiar. Li agradaria ser metge, però això vol dir estudiar almenys durant deu anys més. I la perspectiva d'un present sense deures ni exàmens li resulta massa temptadora.
 
Gràcies a l'enginy d'algun creatiu publicitari, en Michael té l'oportunitat de conèixer la persona en qui pot arribar a convertir-se si tria l'opció difícil. Si continua estudiant en lloc d'apostar per la feina fixa al costat del seu pare. Veu ell i veiem nosaltres que en Michael de seixanta-quatre anys no es penedeix gens de la decisió que va prendre quan en tenia dinou. Tornaria a fer exactament el mateix, malgrat els manuals d'anatomia que li amargaven l'existència al principi de la carrera.
 
Desenganyem-nos, la realitat no és un anunci de Samsung. No tenim la garantia que les inversions de futur obtindran recompensa. Malmetre l'avui a canvi d'un demà que no sabem si existeix és arriscat. La jugada també ens pot sortir cara: pot passar que la mort ens esperi a la pròxima volta de corda, o que els imprevistos ens empenyin cap a una altra banda. I deu anys, quan només en tens dinou, són una eternitat.
 
Ara bé: a mi em sembla que hi ha decisions, com la de tenir un fill o la d'estudiar més, de les quals no et sols penedir. El pas per la universitat ha deixat de ser un camí segur per trobar feina, però no s'hi val a dir que no serveix de res. El que no serveix és la ignorància. I perseguir allò que volem és l'única manera d'aconseguir-ho, tant si el destí conspira a favor nostre com si es dedica a fer-nos la traveta. Potser tenim sort i ens toca un rellotge que va a l'hora (i que no s'atura abans d'hora).
 
La meva filla, que fa la mateixa carrera que es planteja fer en Michael, diu que l'anunci m'emociona perquè no soc jo la que ha de perdre la joventut estudiant per damunt de les seves possibilitats. I no li falta raó. Però he tingut vint-i-pocs anys, he invertit temps i esforços en projectes que ja s'han vist recompensats (ella mateixa n'és un bon exemple) i gosaria dir que cremar etapes tampoc té gaire sentit. Fem cas a Cortázar, nina estimada, i donem corda a la vida sense por.
 

COMENTARIS

Lema per avui i sempre
Anònim, 22/06/2017 a les 01:08
+0
-0
Donem corda a la vida sense por

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla convoca entitats i monitors a presentar projectes de transformació social
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard