Visions

Primer, persones

Anomenar-los “discapacitats” a seques els retrata com això, com un defecte ambulant

El teu nom és Olga

| 15/02/2018 a les 13:01h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, visions

Foto: Roberto Ortega



Fa uns dies, el setmanari L’Informador de Martorell publicava en primera plana la notícia sobre la construcció d’una residència per a discapacitats; aquest era el titular literal: “Nova residència per a 48 discapacitats a Martorell”. No conec de prop ningú d’aquest col·lectiu i vaig llegir la bona notícia sense trobar-hi res d’estrany; fins que aquest divendres, algú que porta tota la vida treballant amb ells em va fer parar atenció en un petit detall que, de fet, no ho és gens, de petit. Anomenar-los “discapacitats”, així, a seques, els retrata com això, com un defecte ambulant, quan no cal dir (o potser sí) que són moltes altres coses.
 
Vaig entendre l’argument, però no ho acabava de veure del tot clar. Al cap i a la fi la discapacitat era el tret comú que tenien totes les persones que viurien en aquella nova residència i, a la que et descuides, la infausta correcció política et porta a fer servir expressions absurdes que només intenten amagar la realitat. Aleshores la meva interlocutora em va fer notar que, tal com he escrit un parell de línies més amunt, els qui viurien en aquella llar serien “persones”, una paraula que no figurava en el titular de la notícia i que fins ara no havia aparegut en aquest escrit. ¿Que hi era implícita? Esclar, però potser en casos com aquest cal deixar estar els implícits i ser com més explícits millor.
 
¿És el mateix parlar de “48 discapacitats” que de “48 persones discapacitades”? D’entrada pot semblar que sí, i per tant no val la pena gastar una paraula més i a sobre haver de reduir la mida de la font del titular. Però no ho és. No dius ben bé el mateix, només llegint-ho en veu alta ja s’aprecia la diferència (feu la prova): el substantiu “persones” pren rellevància i afegeix a l’expressió un significat que l’adjectiu “discapacitats” tot sol no ofereix; ens remarca i ens recorda que, sobretot i abans que res, estem parlant de persones.
 
I, posats a afegir-hi paraules, per què no provem amb una senzilla preposició? “Amb”, són només tres lletres més i, de retruc, ens n’estalviem dues en l’adjectiu: “48 persones amb discapacitat”, no ens cansarem gaire més escrivint-ho i no caldrà ni reduir la font. I què hi guanyem? Molt. La preposició ens fa saber que la discapacitat és només una característica d’aquella persona. “Una” característica, no pas “la” característica. En tenen moltes altres, moltes capacitats que, no cal dir-ho (o potser sí), guanyen per golejada a la discapacitat.
 
Ja que hi som, podríem continuar afegint-hi adjectius com “intel·lectual” per concretar el tipus de discapacitat de la qual parlem, però em sembla que la idea ha quedat prou clara, i tampoc es tracta d’explicar-ho tot a la primera, ni d’amargar la vida al redactor.
 
Així i tot, encara m’assaltaven alguns temors sobre si m’estava rendint a la correcció política (i si, tot d’una, començava a dir coses estranyes com “portavoza”?), però els temors es van esvair en llegir el posicionament de Plena Inclusión, l’organització que representa a Espanya les persones amb discapacitat intel·lectual. Ells mateixos advoquen per no fer servir expressions ambigües, com “capacitats diverses” o “diversitat funcional”, que no volen dir res (tothom té capacitats diverses, fins i tot alguns futbolistes) i que acaben confonent i amagant una realitat que no pretenen amagar de cap manera. Al contrari, saben que tenen una discapacitat, i que el que cal no és disfressar-ho, sinó deixar-ho ben clar: és el primer pas per intentar minimitzar-la i potenciar les moltes altres capacitats que també tenen. Per això proposen que se’ls anomeni persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.
 
Diu la dita que el nom no fa la cosa, però aquí ja ha quedat prou clar que no parlem de coses, sinó de persones, i potser sí que el nom pot fer-les de més o de menys. I, al capdavall, ells sabran millor que ningú com cal anomenar-los. El llenguatge no és innocent, les paraules poden ajudar o perjudicar (malauradament, fins i tot poden portar gent de pau a la presó); així que, tant per tant, per què no mirem que els ajudin?

COMENTARIS

no puc estar mes d'acord!!
Gemma Salvador, 15/02/2018 a les 18:56
+13
-0
persones amb diabetis, persones amb obesitat, persones amb celiquia o intolerancia al gluten...
per suposat.
Gracies per la reflexió
Afegint dues paraules sona molt millor
Rosa Cadenas , 17/02/2018 a les 11:06
+2
-0
El Jesus Lana, com sempre, esplèndid amb les seves paraules, no ens hi fixem perquè tenim mases imputs, però és molt inportant, per una societat inclusiva i un món per a tothom necessitem gent que es fixi amb matisos, en aquest cas les paraules, ser una persona amb discapcitat és diferents a ser un discapacitat, petit detall però ajuda, hi ha molts més, aclarim la mirada cap als demés i no despreciem, apreciem. Gràcies Jesus
Persones
Consol ferrer, 17/02/2018 a les 16:44
+1
-0
Tots els humans independent de altres cualificatius som PERSONES!!!!!ALERTA al kora de escriure o parlar
Persones amb capacitats per sobre de tot
Maria Edo, 17/02/2018 a les 17:00
+2
-0
Gràcies Jesús per difondre una lluita q té més d 15 anys! Ja no treballo en l’àmbit d les persones amb discapacitat, però sí en l’àmbit educatiu. I encara cal anar conscienciant, i molt, sobre la importància d les paraules q utilitzem. I el més indignant és q encara em trobo amb joves i adults q parlen d subnormals! Tenim feina a fer... I, sobretot, cal canviar la mirada, q tothom vegi més les capacitats q les discapacitats. Són sorprenents!
Tots persones
Eloi Rosells, 19/02/2018 a les 12:37
+2
-0
Molta feina a fer entre tots, gràcies per la reflexió!
Falta de rigor i coneixement sobre el tema
Jesús Soldevila Pérez, 28/02/2018 a les 21:27
+0
-0
Et recomanaria que quan escriguis sobre un tema, com dius, sensible per les persones amb discapacitat (no sé si ho és només per a les que són anomenades així o també per qui hi comparteix vida) contrastesis informacions i aprofundicis en el tema. No em sembla tant diferent el que has fet tu que el que fa aquest diari que critiques, parlar des del desconeixement
1 De sensibilitats n’hi ha tantes com persones... i s’ha de mirar de respectar-les totes.
2 Passa molt sovint que qui creu no tenir discapacitat s’equivoqui al parlar o escriure sobre qui considera que sí en té. És una constant en la història ja que han estat sempre les persones que creuen no tenir-ne les que qui han tingut l’oportunitat i els medis per escriure i també decidir sobre les persones que anomenen amb discapacitat. Pot ser ja seria hora de donar veu a altres persones, ni que siguin, com dius, amb discapacitat, no?
3 Hi ha un col·lectiu que no ho veu com tu @f_v_i_d i ells sí, com tu diries, són persones amb discapacitat. Justament són ells qui exposen el punt 2.
4 La discapacitat no té perquè ser inherent a la persona com molta gent creu, sinó fruit de les característiques de la persona i les exigències de l’entorn. Així una persona que cregui no tenir discapacitat es pot adonar que segons què li exigeixi l’entorn pot ser discapacitada. O bé, una persona, com dius, amb discapacitat, deixar de ser-ho si l’entorn no li posa barreres
5 Et recomano que llegeixis Disability&Society @JDisSoc
6 Crec que uses massa a la lleugera el “ells”. Pot ser en el teu imaginari de persones i ha un nosaltres i un ells? Sona una mica incoherent per algú que vol fer un article reivindicant que es parli de persones, no?
7 Et recomanaria la lectura del model social de la discapacitat
8 Aquesta lectura també obre mires, per si t’interessa


Modelo_diversidad.pdf

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat