La vida té vida pròpia

La primera dependència

Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te

| 02/03/2018 a les 17:27h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: General, La vida té vida pròpia

Foto: Pedro Ribeiro Simões

 


Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te, que tu vas ser la primera dependència, el primer no puc viure sense tu, l'inèdit sense tu no soc res, el desconegut et necessito, el fatídic no em deixis mai o em moriré. I no és que fóssim massa joves, és que ja teníem l'ànima massa ferida. Vam ser la primera necessitat malaltissa de tenir-nos per no caure. I l'última. Perquè, ja ho veus, aquí no s'ha mort ni es morirà ningú, i la terra encara era humida quan va aparèixer el primer amor, sense estridències, sense vestits esquinçats, sense drames.

I era tan senzill i tan diàfan, que vaig saber que a partir d'aquell moment estimaria així, i només així. Que no hi cabia el dolor, en aquella manera de donar-se, d'expandir-se. Per això ara torna a ser senzill. Mirar com somriu i saber que m'importa, que vull que sigui feliç, sempre, independentment de si m'estima o no, de si em desitja o no, de si demà vol tornar a agafar-me la mà o no. Arriscar-me a dir-li "t'estimo" i saber que no hi tinc res a perdre, perquè mai no l'he volgut tenir.

Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te, però també que he après a estimar el que vaig ser amb tu (les pors absurdes, que bevien compulsivament de les teves, la paralitzant incapacitat de saber-me lliure per decidir). Que estimo el que vaig ser amb tu i tot el que vaig aprendre a ser després de tu. I que en cada moment vam fer el que podíem, el que sabíem. I va estar bé.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
03/11/2018

COMENTARIS

Mirall de mi, de nosaltres, en les teves paraules
Roda, 04/03/2018 a les 02:09
+1
-0
Sonia Moll, touché!. Sóc jo i ell, el que vam ser... Precioses paraules i certes.
Jo mateixa
Anònim, 04/03/2018 a les 06:26
+1
-1
Gràcies per escriure uns sentiments que son tan real per mi!!!!!
Reconèixer i deixar anar
Anònim, 04/03/2018 a les 08:24
+1
-0
"Que estimo el que vaig ser amb tu i tot el que vaig aprendre a ser després de tu. I que en cada moment vam fer el que podíem, el que sabíem. I va estar bé." .... crec que reconèixer humilment que cada relació ens fa créixer i reconèixer-li a l'altre des de la calma i amb agraïment, és la millor manera de ser justos amb nosaltres, de poder tancar una etapa i obrir-nos a d'altres persones sense por.
M'ha agradat Sònia!
Perquè algú ho havia de dir
Natàlia, 06/03/2018 a les 23:49
+0
-0
Simplement, gràcies... per expressar-ho amb paraules

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht