Langston Hughes
Quan vaig créixer
Ja no m’il·lumina la llum del meu somni
D’una mare al seu fill
I de vegades he entrat en la foscor/ sense cap mena de llum
Jo, també
S'adonaran de la meva bellesa/ I s'avergonyiran
Dona turmentada
Com una flor de tardor / Arrasada pel vent
Aferra’t als somnis
Perquè quan ja no en queden/ la vida és com un camp estèril
D’una mare al seu fill
I de vegades he entrat en la foscor/ sense cap mena de llum