«Dins la discapacitat, la sexualitat és el tema del que menys es parla. He vist persones amb discapacitat o amb diferències visibles que eren tractades com a objectes que s'examinen o com a exemples d'inspiració, però mai com a persones que gaudeixen del sexe. Ni en pel·lícules, ni en fotos, ni tan sols en converses. Sabia que era un problema quan de jove no podia parlar-ne, i sentia que no podia unir-me a cap conversa. Sabia que era un problema quan el meu "amic" em va magrejar i em vaig quedar massa paralitzada per aturar-lo. Sabia que era un problema quan en la intimitat no tenia por, però igualment em tensava o em posava a tremolar involuntàriament. Sabia que era un problema quan la meva parella va acaronar amorosament les meves cicatrius i em vaig posar a plorar sense voler. Sabia que era un problema quan només repetia, freda i mecànicament, les nocions que el món m'havia donat.» Ho explica Trista Marie. Model, fotògrafa i escriptora (autora del llibre On la vergonya mor), es defineix com "una dona queer discapacitada que sobreviu i prospera". El seu punt de vista és molt important, diu: «És difícil normalitzar la sexualitat per a persones amb discapacitat quan, d'entrada, ni la sexualitat ni la discapacitat estan normalitzades. És un tabú, està ignorat, estigmatitzat. Per entendre-ho hem d'anar als fonaments: ser discapacitat o diferent, per a mi, ha volgut dir passar-me la vida fent que la gent se sentís còmoda, informada o gestionant les seves opinions. Ara estic en un punt en què el meu objectiu és ocupar espai. Per dir-te el que necessito i no sentir-me malament. Per fer-te sentir incòmode i animar la gent a veure el seu malestar quan es parla de capacitisme. Qualsevol cosa que es digui en una publicació, missatge o conversa sempre serà només la punta de l'iceberg. Ocuparé espai, perquè la meva realitat sempre serà més important que com faci sentir els altres.» Compartim les fotografies que li ha fet Wondra Shoots.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
