Ramon Llovet, el pintor oblidat

14 quadres que mostren el camí espiritual de l'artista català de postguerra

Redacció

"L'obra de Llovet és un procés d'ascensió constant des del món terrenal a les altures, des de la humanitat a la divinitat, des de la vida a la plenitud. En la seva obra conviuen la misèria i el patiment, el record i la nostàlgia, la imprefecció i la lletjor, però també la lluita i l'esperança, la bellesa i la perfecció".

Ho escriu l'historiador d'art Bernat Puigdollers, autor del llibre Ramon Llovet. Més enllà de la realitat aparent, que fa un recorregut per la vida i obra d'un dels artistes catalans que han quedat oblidats després de la Guerra Civil Espanyola: "A mesura que passen els anys i anem prenent perspectiva, ens adonem de la importància d'aquest període, tan ric i prolífic com obscur i difícil". És a través de l'arxiu personal i de la memòria del seu fill, Roger Llovet, que aquest llibre entra a l'univers del pintor i ens ensenya com, des d'una solitud volguda, l'artista plantejava els seus dilemes vitals i morals, perseguia el desig de bondat i vivia, creava i seguia el camí de l'espiritualitat.

La presentació del llibre es farà el dimarts 13 de febrer a les 19.00 al Cercle Artístic Sant Lluc (carrer Mercaders, 42, Barcelona), i estarà acompanyada d'un rondó de flauta inspirat en l'obra creat per Carlota Baldrís i interpretat per Marina Durany. L'acte es finalitzarà amb un brindis amb cava Jané Ventura. Per altra banda, a l’Aula de Cultura del Fòrum Berger Balaguer de la Fundació Pinnae (a Vilafranca del Penedès) hi ha una exposició dedicada a la seva obra que es podrà visitar fins al 4 de març.

Fem un recorregut cronològic per 14 de les seves pintures.

1. Retrat dels meus pares, 1944.
Oli sobre tela.
100 x 81 cm.