Foto: stephanie carter



Ser valent no és només
esbotzar portes a queixalades.
Hi ha un coratge valuós
en la gosadia de desaparèixer lentament,
acompanyant el mànec de la porta
sense soroll i sense fúria
i marxar quan tothom dorm.

Amb el pas ferm de la princesa del pèsol
cuirassada de valquíria.





Poema inclòs en el llibre
Ancoratge

© Míriam Cano
© d’aquesta edició: Edicions Terrícola, 2016


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 02, 2016 | 13:58
    Anònim juliol 02, 2016 | 13:58
    Preciós poema ¡¡¡
  2. Icona del comentari de: Xavier Serrano a setembre 02, 2016 | 14:20
    Xavier Serrano setembre 02, 2016 | 14:20
    Hola. Quina il.lusió, trobar-me aquest poema! N'acabo de musicar onze poemes de diversos autors (entre els quals aquest) per un encàrrec del cucle "Tocats de lletra", de l'Ajuntament de Manresa, la meva ciutat, amb motiu del desè aniversari d'aquest certamen poètic i literari. Ben aviat us ho farem arribar. Estic segur que us sorprendrà! Una abraçada!

Nou comentari

Comparteix