Enveja, desolació, odi, amor, mentides

Esteu enamorats? Deixeu aquesta novel·la per a un altre moment, doncs. Vet aquí una història no apta per a cors feliços i equilibrats. Una història potent de desamor, amb una visió gens idealitzada del món de la parella. Publicada per primera vegada el 1953, Enamorats ens presenta un home a punt dels quaranta que s’enamora d’una noia jove i divorciada que viu sola en un minúscul i desordenat apartament al Nova York dels anys cinquanta. Quan la relació entre ells sembla definir-se, apareix un intrús ric que fa una proposició indecent a la noia oferint-li mil dòlars per passar una nit junts. És inevitable recórrer mentalment a la pel·lícula Una proposició indecent protagonitzada per Robert Redford i Demi Moore, però Alfred Hayes, l’autor del llibre, més que el conflicte moral que una proposició així suposa, planteja matisos molt més complexos que neixen directament de la condició humana i que, com a tal, són de difícil resolució. És més, a la pel·lícula tot plegat té un punt massa inversemblant. Ben al contrari, les pàgines escrites per Alfred Hayes fan gala d’una sinceritat brutal. Enveja, desolació, odi, amor, mentides i reconciliacions són elements que passegen per aquesta novel·la obertament agra que desplega magistralment les contradiccions i les ambigüitats dels dos protagonistes. És un fragment del final d’una relació i per tant, el clima no és d’alegria màxima ni el to del tot esperançador, més enllà d’arribar a la conclusió que l’amor, igual que el desamor, forma part d’aquest teatre que és la vida.
 
M’ha agradat especialment com l’autor aconsegueix descriure amb una ironia molt fina l’absurditat de què som capaços els adults quan tenim el cor desbocat i totalment aniquilada la raó. L’actitud infantil que tenyeix el comportament adult i també incardina l’argument de la història m’ha fet abaixar la guàrdia en alguna ocasió durant la lectura, però just quan trobava a faltar un esperit més guerrer, una veu més apassionada o un missatge més punyent, m’asserenava la narrativa preciosa de Hayes, aquestes frases que trenquen el cor i que fan doblegar la punta de la pàgina per recordar-te que en algun moment futur t’agradarà rellegir-les.

Teixida amb un repartiment tan breu com dos protagonistes sense nom però no per això mancats de força i amb un focus ben estret, la fi d’una història d’amor, Enamorats és una novel·la que traspua vida amb l’elegància i la subtilesa d’un estil aparentment senzill. És gairebé ineludible associar els dos protagonistes amb els personatges solitaris i trobats dels quadres d’Eduard Hopper, i malgrat la bellesa estètica resultant, si haig de ser sincera del tot, reconec que en algun punt tant ell com ella se m’han fet antipàtics com a persones, no com a personatges. Per molt comprensibles que siguin les seves reaccions davant les vicissituds de l'apocalipsi amorós, no li perdono a ell l'egocentrisme i una misogínia gairebé declarada, ni a ella el seu aire d’antiheroïna que, per molt moderna que vulgui ser, només creu que pot trobar la felicitat i l’estabilitat en el matrimoni, en la dependència i en la hipocresia. De nou, aquesta falta de dignitat en els personatges, que suposo que no deixa de ser un reflex d’un sector de la societat d’un moment molt concret de la postguerra, es veu compensat per la qualitat literària que conté el lament de la narració i per la bellesa gens artificial d’un escriptor que va viure el seu moment de glòria però que, inexplicablement, va caure en l’oblit.

I Nova York. Nova York com a teló de fons: l’anonimat, la solitud i la multitud. La subjectivitat  i la garantia de la gran ciutat. Enamorats és una novel·la petita, una perla amb llum pròpia, però de riu, perquè malgrat que l’amor hi és, Hayes no en mostra la bellesa, sinó que n’escruta totes les imperfeccions.
 
*La cirereta:“Ella devia haver sentit la fiblada fugaç d’alguna cosa encantadora, un regal d’aquell silenci blanc i la calor soporífera de l’automòbil. Potser era l’anticipació, el moment prolongat del trajecte de tornada, quan comparteixes un taxi amb un desconegut que està a punt de transfigurar-se en amant i hi ha un interval, com en la música, entre l’acord del desig, que ja han tocat, i el de la satisfacció del desig, que encara no ha sonat; quan tot està suspès i hi ha expectatives, i la neu solca l’aire d’una ciutat la lletjor de la qual queda momentàniament eclipsada, i sembla que fins i tot el taxi existeix dins d’un cercle màgic de calor silenciosa, d’unió i de moviment; i el que s’esdevé en aquell moment, m’imagino, és preciós: la neu i tot això.”


Títol: Enamorats
Autor: Alfred Hayes
Editorial: Edicions 62
Traductor: Albert Torrescasana
Pàgines: 140
Primera edició: setembre 2014
Preu: 16 €