Jo soc la veu

Si em tremola el llavi com li tremola a uns altres/ és per haver admès l’eco d’un esperit-diable

Manel Marí (Eivissa, 17 d'agost del 1975 - València, 31 de gener del 2018), pseudònim de Manuel Garcia Marí, va morir als 42 anys per una infecció pulmonar. Recordem l'escriptor llegint un poema del seu llibre Tavernàries (Bromera), amb què el 2016 va guanyar el premi València Alfons el Magnànim de poesia, i escoltant-lo recitat per Roqui Albero, amb Jordi Wheeler a la guitarra. 


Jo soc la veu que han fet la veu d’uns altres 
desteixint balbucejos, remors i altres consignes, 
i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres 
és per haver admès l’eco d’un esperit-diable 
que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra.


Soc la veu i la cendra, i ja m’hi fot 
no poder encomanar cap altre encant més alt, 
tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força 
el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme, 
vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara 
la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
i mastego encenalls per escopir l’incendi: 
jo soc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes.

tavernàries

Tavernàries

© Manel Martí

© Editorial Bromera

 

Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.

Data de publicació: 31 de gener de 2018
Última modificació: 27 de gener de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze