La vida autèntica

L’Oliver Bou és escriptor de novel·la negra i columnista. És un autor d’èxit i, d’alguna manera, ho és des que era petit: escrivia cartes d’amor per encàrrec dels seus companys de classe. Ara, arribat a la cinquantena, un d’aquells companys, en Pere, li demana que repesqui aquella habilitat d’infància i l’ajudi a enamorar amb les seves cartes una editora de prestigi, la Roxana Segarra.

Aquest és el triangle que Montse Barderi (Sabadell, 1969) dibuixa a La vida autèntica (Columna), la seva darrera novel·la. Us n’oferim 14 fragments, escollits per la mateixa autora, que parlen sobre l’amor, la vida i les paraules i en sortegem 3 exemplars. Podeu participar-hi fins al 30 de setembre: només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom a [email protected] *

1. Aquesta va ser la meva primera carta d’amor. La recordo fil per randa, i mentre me la dic, totes les rates del clavegueram s’alcen i xisclen per recordar-me la meva vergonya.

2. Cap d’ells sabia el secret que l’orgull, fins i tot quan és legítim, pot resignar-se a estar per sota de l’amor, però només quan l’amor mereix dir-se amb aquestes quatre lletres.

3. Sempre em queda aprimar-me, això no m’abandona mai. […] Vázquez Montalbán m’ho deia sovint: tot obès oculta un depressiu sota el greix.

4. La raça humana, per obviar la malastrugança que l’habita, per a la seva maledicció de la carn periple, fa guerres, inventa animalades, crea països, s’enamora, procrea, fa tasques absorbents, s’estressa fins al límit del cortisol possible… tot per viure d’esquena al que vindrà.

5. No totes les ànimes han begut prou aiguardent perquè se’ls encengui una flama cada cop que llegeixen un bon llibre.

6. La vida és allò que llegeixes mentre no estàs ocupada en altres coses.

7. Potser per això som l’única espècie que percep la seva finitud. És la manera amb què els déus castiguen el nostre sadisme cap als nostres germans petits, de carn, plomes i pèl.

8. És important poder triar què has perdut, i jo vaig decidir no perdre res.

9. Les paraules no sempre diuen el que és sinó que fan possible tot allò de la presència del qual ja no queda cap rastre.

10. Les millors històries sempre són aquelles que ja hem començat a explicar-nos sense haver-los donat encara cap forma. Potser és això, el retrobament, no pas la visió d’un clàssic sinó el record d’un somni sense història.

11. L’amor pot viure dins un llibre; un llibre és vida concentrada, sense hores sobreres ni vivències lamentables. Un llibre sempre és vida millorada.

12. Les cartes són una substància amb la dosi exacta de literatura i vida. Respiren l’aire de l’avui, determinen, busquen una acció, no són mots congelats dins les tapes d’un llibre.

13. No, no plorava com una nena, com deien ells, plorava tan sols com un noi que vol escriure poemes.

14. En tot bon llibre sempre hi ha un estrat vivencial profund: el resultat de l’actualització del contingut de la inconsciència.

* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.