«Fa uns anys, vaig estudiar el cervell per analitzar la bogeria de l'amor.» Diu l'antropòloga Helen Fisher. «Vam posar 37 persones que estaven bojament enamorades dins d’un escàner cerebral: 17 estaven feliçment enamorades, 15 les havien deixat. I ara hem començat el nostre tercer experiment: estudiem persones que, després de 10 a 25 anys de matrimoni, encara estan enamorades.» I és que, com diu: «L’amor no sempre és una experiència feliç. En un estudi amb estudiants universitaris, hi ha dues preguntes que em van cridar especialment l'atenció: "¿T’ha rebutjat mai algú que estimaves de debò?" I la segona: "¿Has deixat mai algú que t’estimava de debò?” I gairebé el 95% tant d’homes com de dones van dir que sí a totes dues. Gairebé ningú surt viu de l’amor.» Us oferim 14 fragments del Ted Talk "El cervell enamorat".
1. [Mentre estudiàvem el cervell] vam observar activitat a les cèl·lules A10, que produeixen dopamina –un estimulant natural– i la distribueixen a regions cerebrals. De fet, forma part del sistema de recompensa del cervell: està situat molt per sota del procés de pensament cognitiu i de les emocions, i és part del que anomenem el nucli reptilià del cervell, associat al desig, la motivació, l'enfocament i l'ansietat. De fet, és la mateixa regió del cervell que s'activa amb la cocaïna.
2. Però l'amor romàntic és molt més que el xut de la cocaïna. Almenys, amb la cocaïna l'efecte desapareix. L'amor romàntic és una obsessió: et posseeix, perds el sentit del jo, no pots deixar de pensar en l'altre, és com si algú estigués acampant dins del teu cap. Com va dir un poeta japonès del segle VIII: "El meu desig no té un moment en què cessi." L'amor és salvatge i l'obsessió cap a l'altre pot empitjorar quan has estat rebutjat.
3. Lucy Brown, la neurocientífica del nostre projecte, i jo estem analitzant les dades de les persones que van ser ficades a la màquina després que les haguessin deixat. Vam trobar activitat a la mateixa regió cerebral que s'associa amb l'amor romàntic intens.
4. Quina mala jugada. Quan has estat rebutjat, l'únic que vols és oblidar aquella persona i continuar amb la teva vida. Però no, l'estimes encara més. Com va dir el poeta romà Terenci: "Com menys esperança tinc, més intens és el meu amor."
5. I, de fet, ara sabem per què. Dos mil anys després, podem explicar què li passa al cervell. El sistema cerebral s'activa encara més quan no pots obtenir el que vols. En aquest cas, el premi més gran de la vida: una parella adequada.
6. Vam trobar activitat en una regió del cervell associada amb l’aferrament profund a una altra persona. No és d’estranyar que gent d'arreu del món pateixi, i que hi hagi tants crims passionals: quan has estat rebutjat, no només estàs envaït per sentiments d’amor romàntic, sinó que també sents un fort vincle amb l'altra persona.
7. ¿Què és el que he après amb aquest experiment? En primer lloc, he arribat a pensar que l'amor romàntic és un impuls bàsic d'aparellament. L'amor romàntic et permet enfocar la teva energia d'aparellament en només una persona, conservar la teva energia d'aparellament i començar el procés d'aparellament amb aquest individu.
8. De tota la poesia que he llegit sobre l'amor romàntic, el que ho resumeix millor és el que va dir Plató fa més de 2000 anys: "El déu de l'amor viu en un estat de necessitat. És una necessitat, és un impuls, és un desequilibri homeostàtic. Com la gana i la set, és gairebé impossible d'eliminar."
9. També he arribat a creure que l'amor romàntic és una addicció: perfectament meravellosa quan va bé, i perfectament horrible quan va malament.
10. De fet, té totes les característiques de l'addicció. Et concentres en la persona, hi penses obsessivament, la desitges, distorsiones la realitat, estàs disposat a prendre riscos enormes per tenir-la. Té les tres característiques principals de l'addicció: tolerància –la necessites veure més, i més, i més– abstinència, i, finalment, recaiguda.
11. Tinc una amiga que s'està recuperant d'una relació amorosa terrible, ja fa uns vuit mesos que va acabar i comença a sentir-se millor. Però l'altre dia conduïa amb el cotxe, i de sobte va sentir una cançó a la ràdio que li va recordar aquell home. No només va tornar el desig instantani, sinó que va haver d'aturar-se al costat de la carretera i plorar.
12. Així que, una cosa que m'agradaria que la comunitat mèdica, la comunitat legal, i fins i tot la comunitat universitària entenguessin és que l'amor romàntic és una de les substàncies més addictives de la Terra.
13. També m'agradaria dir al món que els animals també estimen. No hi ha cap animal en aquest planeta que copuli amb qualsevol cosa que es presenti: massa vell, massa jove, massa descuidat, massa estúpid, i no ho faran. Tret que estiguis atrapat en una gàbia de laboratori, he observat cent espècies i he vist que els animals tenen preferències.
14. Hi ha tres articles acadèmics que han analitzat aquesta atracció, que pot durar només un segon, però que és una atracció definitiva. Hi estan implicats o bé aquesta mateixa regió cerebral, aquest sistema de recompensa, o bé els productes químics d'aquest sistema de recompensa. De fet, crec que l'atracció animal pot ser instantània: pots veure un elefant que al moment s'interessa per un altre elefant. I crec que aquest és l'origen del que tu i jo anomenem "amor a primera vista".
