Foto: Det N
So you're with someone
that makes you feel like one of those men
who is invincible.
I'll go home tonight,
pour a glass of wine,
tell myself how pretty I am.
Just don't tell me more
and I'll be fine.
Cèlia Pallí, I'll be fine
Servir-te un got de vi, repetir-te que ets bonica, que tornaràs a estar bé. Somriure recordant que un dia vas pensar que amb ella hauries fet allò de les novel·les, tancar-vos dos dies sencers en un hotelet de la costa i no sortir per res de l'habitació. Recordar també que algun matí d'hivern es feia el miracle i els condicionals deixaven de fer mal una estona –et besaria, t'acaronaria els dits sobre la taula, et diria a cau d'orella el que em torna al cos i al cor totes les hores que no ets a prop–. Que algun vespre eres capaç, fins i tot, de descartar els subjuntius –tant de bo pogués tornar a dormir una altra nit amb tu–. Que el plaer era tan difícil de contenir com el dolor. Adonar-te que el que més trobes a faltar és que es giri i es deixi abraçar per l'esquena. Assumir, sense retrets ni culpa, que vas fer justament tot el que sempre havies dit que no faries. Riure't dels teus manuals de supervivència previs a les catàstrofes, brindar per tu i per la teva poca traça. Pel teu desig desbordant de vida els dies que la mort s'entestava a sotjar-te darrere els vidres de casa. Tornar a les cuines que et són refugi, seure a prop de les teulades, deixar-te guiar pels gats al camí d'Alendo, encendre somnis als peus de la santa substituïda i menystinguda, caminar amb compte de no trepitjar cap serp. Estimar aquest trosset de vida que se t'ha fet sorra entre els dits amb tot l'amor que encara et queda.
I no (fer) gaire cosa més.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
