Foto: Michał Koralewski
Em recordes l’escalfor dels estius d’adolescència. La desubicació dels hiverns d’adolescència. Ets com aquell somni breu i bonic que de seguida em desperta mentre viatjo en bus cap a la ciutat. Ets com aquella cançó que acompanya el somni bonic.
Em recordes la llar de foc, que és calma i és foc i és fúria. Que quan parlo del somni bonic parlo de tu. I de la cançó bonica que l’acompanya, també parlo de tu. Que quan dic que em recordes la llar de foc és perquè no puc parar de mirar-la.
Si em reclamessis paraules no deixaria d’intentar-ho. Si fóssim petites com les espurnes i no ens veiés ningú. Si ni tan sols fóssim, correríem entre els pins. Si les paraules curessin et diria que són per sempre. Et diria que hi ha regals de Nadal que són dolents com l’amor, que fa mal, ja ho deia el Roy Orbison.
Si les paraules curessin, te les regalaria totes.
"Basorèxia" és una paraula que no surt al diccionari i que, per tant, dona marge a la flexibilitat. Maria Climent hi explora temes com l'amor o la vulnerabilitat, partint del desig de besar com a metàfora de les necessitats emocionals humanes.
