Il·lustració: Simonique Serenity



…per exemple, que algun dia trobis el teu lloc al món, o que et llevis als matins sense fils de malsons arrapats a les pestanyes. Que trobis àngels als túnels del metro, a la cafeteria on esmorzes, a la cua del súper i a les parades del mercat. Que conservis sempre la llum als ulls, aquesta que no obliden mai els qui han tingut la sort de veure-la encara que fos només un dia. Que sàpigues viure totes les estacions del cor, i si cremes les naus, que no te’n quedin estelles clavades al pulmó. Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors. Que caminis amb ulls embenats damunt la corda fluixa del desig quan la vida torni a esclatar-te a les venes. Que creixin malgrat tot les tulipes, malgrat març, malgrat la por, malgrat la mort que entra al rebedor de casa i fa tremolar els vidres de totes les finestres. Que cap ocell burleta no es mengi mai les molles que et mostren el camí de retorn a tu, i que es fonguin els dubtes com la neu que algun matí d’hivern tornarà a deixar en suspens la ciutat que estimo.

Que siguis molt feliç. I que confiïs.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 18, 2016 | 20:06
    Anònim octubre 18, 2016 | 20:06
    Cada dia trobo: entre els meus veïns, els meus companys, els meus amics, els meus familiars persones amb els que compartirsomriures, salutacions conversa i bons desitjos.
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 08:17
    Anònim octubre 19, 2016 | 08:17
    Precios!
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 09, 2017 | 20:28
    Anònim maig 09, 2017 | 20:28
    Fue emocionante igualmente.. Muchas gracias.
  4. Icona del comentari de: Anònim a desembre 31, 2018 | 16:53
    Anònim desembre 31, 2018 | 16:53
    Preciós .

Nou comentari

Comparteix