Foto: Elena Kalis
Si fos amant de les teories conspiranoiques, afirmaria que hi ha una confabulació mundial encaminada a fer-nos sortir amb urgència del que ara s'anomena "la zona de confort". Ens ho diuen per Twitter, mar i aire: hem de fugir d'aquells territoris en què ens sentim còmodes, perquè així tastarem noves experiències, farem nous amics i notarem una transformació digna de manual d'autoajuda. Abandonar la zona de confort –com coi en dèiem, abans?– ens farà rics en emocions, coneixement i perspectiva.
Doncs què voleu que us digui. A mi m'ha costat quaranta-sis anys i quaranta-sis mil patacades arribar a saber quina és la meva zona de confort. Potser és que n'he sortit tantes vegades que ja he escarmentat per sempre més, però la veritat és que no acabo d'entendre aquesta insistència a voler-nos empènyer cap a territoris desconeguts amb la pastanaga del creixement personal i la superació i tal i tal.
Se suposa que tots i cadascun de nosaltres ens movem dins d'uns límits i que no gosem sortir-ne perquè ens fa por el que no coneixem, i el repte consisteix a trencar barreres mentals i anar més enllà. Però, ai, reforçar la nostra part esquerra sol ser un mal negoci. Aprendre a fer quatre coses ben fetes al llarg d'una vida ja costa prou. No sé si té gaire sentit que ens entestem a fer aquelles altres coses que mai dominarem (o que mai ens agradaran tant) per més ganes i paciència que hi posem.
No seré jo qui dissuadeixi ningú de tenir iniciativa i assumir riscos, però tampoc cal que ens presentin la zona de confort com una presó. Fer el que sabem fer i el que ens agrada fer és la via més directa cap a l'autoestima i la felicitat. Si ara em proposés aprendre a esquiar, segurament acabaria descobrint unes sensacions fantàstiques, però entremig em sentiria maldestra, cauria sovint i qui sap si em trencaria uns quants ossos. A més, tinc una malaltia vascular crònica que m'obliga a allunyar-me del fred. M'he de quedar a la zona de confort per prescripció mèdica, i mentiria si digués que em sap greu. Nedar al mar és, per a mi, un plaer tan conegut com immens.
"Coses així" és una secció d'articles d'Eva Piquer sobre les coses que (ens) passen.
