Cuines

Tornes a la cuina -al refugi. Cuando estoy en la cocina, cocino; cuando estoy con las gallinas, gallino. Talles les verdures a daus molt petits, com et va ensenyar la mare, i es calma el neguit que crema als pulmons. Tampoc no penses en el filferro que tens encallat al coll des de fa dies. Les coses que no dius. O les que voldries dir i no pots dir. Els versos que busquen camins inèdits i s'ensopeguen. El bes que no s'oblida. Els dits entre els cabells. Les carícies que ho recomponen tot. Poses l'aigua a bullir i penses que avui faràs, per fi, un àpat com déu mana. Avui explicaràs a la mare que la cuina, que el refugi, que el somriure. Que els ulls que enyores. Conta-li coses. Aquesta nit, amb una crema de verdures ben calenta, tornaràs a desafiar el fred.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.