Foto: A.C.


Els qui vam néixer a finals del franquisme sabem que la democràcia no es pot donar per descomptada. Soc prou jove per haver pogut votar sempre i prou gran per recordar l’emoció dels meus pares el dia que exercien el dret a vot per primera vegada.

Encara era fosc quan han arribat les urnes en bosses d’escombraries al meu col·legi electoral. Plàstic translúcid, tapa negra, logo de la Generalitat. Els que s’han passat la nit a dins ens les han ensenyat a través dels vidres i la gentada de fora ha aplaudit i ha plorat. Ens havíem acostumat a celebrar (o no) els resultats de les eleccions i hem retrocedit dècades: avui celebrem que potser podrem arribar a votar.

Primera hora del matí, menjador del col·legi. Els membres de les meses reben instruccions. L’objectiu és protegir les urnes, amagar-les si cal, intentar que no les requisin. Perquè aviat tindrem la prova definitiva que aquella dictadura no se’n va anar mai del tot. D’aquí a no res començaran a circular imatges de porres desfermades contra gent pacífica. Un estat opressor, antidemocràtic i embogit. La seva violència, la nostra dignitat.

No hauria dit mai que als de la meva generació ens tocaria defensar les urnes amb les ungles i amb les dents. Tampoc hauria dit mai que els meus fills idealitzarien la democràcia com ho van fer els meus pares. Les criatures de l’any dos mil sí que donaven la llibertat per descomptada. Però havent votat hem pujat a descansar una estona (vetllar un col·legi electoral cansa i fa obrir la gana) i al petit de casa li ha faltat temps per posar-se a construir una urna de Lego. “Té, mare, ara hem de vigilar que no se l’emporti la policia”.

I aquí em teniu, en ple segle XXI: educant en els valors democràtics mentre custodio una urna de joguina.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 01, 2017 | 17:38
    Anònim octubre 01, 2017 | 17:38
    Ciutadans dignes per un poble digne! Des de Felanitx (Mallorca) PPCC Avui ens concentrarem davant l'ajuntament a les 19h. Esteim amb vosaltres FORÇA!
  2. Icona del comentari de: Ton69 a octubre 02, 2017 | 13:48
    Ton69 octubre 02, 2017 | 13:48
    Vam poder "votar", amics i amigues, veïns i veïnes, a un Casal de Gent Gran, a prop d'un parc on els nens i les nenes podien jugar, mentre els pares i les mares anàvem fent torns per vigilar-los i alhora custodiar l'entrada al lloc habilitat pel vot. Aquest cop no han pogut fer el gest de dipositar el vot a l'urna que tant els agrada i els motiva a fer preguntes. Nosaltres no teniem por però sí inquietud pel seu futur. Hem tingut sort però estem tristos perquè a altres jocs la jornada no va ser pacífica i ho havia de ser...

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix