
Foto: Luis Villasmil
No puc passar de dir-ho. A tu no et fa molta ràbia, però molta, aquella gent que quan et truca per explicar-te les seves històries i cabòries tenen tot el temps del món i que, en canvi, quan els truques tu sempre, indefectiblement, et diuen que, oh quina coincidència, van de cul i que t'han de deixar?
I t'ho justifiquen i et posen tots els exemples que ho demostren i, d'una manera implícita que ells o elles creuen subtil, intenten provar, com si diguéssim científicament que, esclar, tu no tens ni una dècima part de les seves preocupacions, perquè, en qualsevol cas, les teves no són ni de ben lluny tan exigents o absorbents o aclaparadores com les seves. A tu no et bull la sang? No et fan ganes d'engegar-los/les i fer-los/les veure quina cara dura que gasten?
Avui i ara arriba la solució: Declaració de principis i veritats pels que sempre s'excusen quan els toca donar. Ara i des d'aquí, en el teu nom, perquè també et passa això, i com és natural en el meu, perquè soc qui signa el text, deixem un decàleg d'apunts per aclarir les coses.
–Primer: El temps és valuós per a tothom, i qui te'l dedica no ho fa perquè n'hi sobri.
–Segon: Tothom, i quan diem tothom volem dir tothom, sempre té coses més interessants per fer que escoltar-te o fer-se càrrec de tu.
–Tercer: Tothom té una vida que l'ocupa.
–Quart: Qui et dedica temps és perquè el busca, el troba i decideix regalar-te'l, no perquè estigui avorrit o avorrida del que fa.
–Cinquè: El que a tu et sembla tan important, t'ho sembla perquè és el que has escollit. A l'altre li sembla important també el sentit de la seva existència.
–Sisè: Allò que a tu et sembla tan essencial i imperatiu, a l'altre li sembla tan insignificant i insofrible com a tu el d'ell o ella. Però fa servir l'empatia, una meravella de la qual tu segurament mai no n'has sentit la presència o conegut l'existència.
–Setè: Deixa de fer servir la gent com si fossin cendrers. Buida el pap a cal terapeuta, que després no et trucarà per explicar-te res.
–Vuitè: No fa il·lusió que truquis amb les teves cabòries. Gens ni mica. No en fa. L'altre mostra interès per solidaritat, un altre concepte que a tu et sona a marcià.
–Novè: No ets especial ni diferent ni apassionant.
–Desè: Revisa la llista de gent a qui truques i elimina tots aquells i aquelles per als quals no tens mai temps o no t'interesses en absolut. Obtindràs la mesura de la teva generositat. I, tot seguit, de la teva solitud.
Moltes gràcies.
"M’ho penso i et dic el què" és una secció personal signada per Andrea Mayo, un dels heterònims de Flavia Company.