Foto: lauren rushing


Vam descobrir que ens fascinava a tots dos, te’n recordes?, quan teníem quinze anys i no feia tant temps que havíem començat a enamorar-nos en secret, per separat però inevitablement junts, de noies fugisseres i inabastables, de somriures eteris. Ens ho vam dir un dia que et vaig sentir cantar-la, no hauria dit mai que t’agradés aquesta cançó, Envia’m un àngel que sigui com tu… Ens crèiem tan diferents i en canvi érem el mateix, cadascú en el seu món cercant, amb una barreja d’entusiasme i d’angoixa, maneres de descobrir-nos i de dir-nos, cadascú en el seu planeta absorbint els acords d’aquesta cançó que ens feia somiar àngels impossibles.

M’agradaria preguntar-t’ho, si encara ho demanes de vegades, a ningú o a tot, envia’m un àngel que em recordi a tu, envia’m un àngel quan callen els records i tanmateix a casa totes les ombres perfilen dolors antics. M’agradaria preguntar-t’ho només pel gust que em diguis que sí, que continues somiant àngels i que venen de vegades sense que ho demanis. No deixaria de mirar-te fins que absorbís tota la llum que se t’escaparà pels ulls mentre tornes a taral·lejar la cançó i per un instant ets tu essent jo al mateix temps, i se’ns esborren els límits i soc jo la que et diu que sí, que encara somio àngels, i que venen de vegades sense que ho demani, i canto la cançó amb la teva-meva veu. Tots els àngels que han vingut, i que encara venen, tenen el color de la teva ànima –verd maragda, blau de mar–. S’assemblen a tu, em recorden a tu. I camino darrere les teves passes, sempre d’esquena al futur.




* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Alexander Supertramp a maig 20, 2017 | 21:09
    Alexander Supertramp maig 20, 2017 | 21:09
    Pot haver-hi res més gloriós, més colpidor, més dolçament traumàtic que enamorar-se, més addictiu? Com dimonis podem negar/ocultar/esborrar allò que sentim cap a una altra persona, perquè ella no sent el mateix? Pobre gent aquells que afirmen que enamorar-se és una malaltia que cal esquivar; perquè, còmodament instal·lats a la seva atalaia d'ignorància i por de mostrar els seus sentiments, es perden l'experiència més enriquidora i sublim que patirien mai.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Comparteix

La moto

Passeu del meu funeral/ si un bon dia me la foto

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix