Et desitjo un amor de veritat

On aprenguis a mesurar-te: ara estima't una mica més, ara castiga't una mica menys

Foto: girl/afraid


Et desitjo un any on t’acompanyin els qui brillen i et fan brillar. On les cabòries no se’t transformin en obsessions, d’aquelles que t’esgoten fins a no poder més. On aprenguis a mesurar-te: ara estima’t una mica més, ara castiga’t una mica menys. I t’aturis i respiris (a fons) els moments, bons i dolents. On sàpigues què et fa por i que la por, per molt punyetera que sigui, t’ajudi a anar una mica més lluny. On carreguis menys pesos i caminis més recta. On escriguis més i llegeixis i diguis, mira, quina raó té aquesta frase. I la subratllis, per si mai li fa falta a algú (o a tu).

Et desitjo un amor de veritat. I coses ben petites: una cançó que et faci tremolar, que et preguntin com estàs al moment que més ho necessitis, aquelles converses llarguíssimes que no voldries que s’acabessin mai. Què et diré jo, coses ben normals, però de debò. I també aquelles tan peculiars que t’omplen: un jardí verdíssim, o un bosc on escoltis –de no saps on– com corre un riu i com trenques un branquilló mentre camines, la finestreta d’un avió on veus com deixes enrere Barcelona, viatjar sola i que passi el que hagi de passar, el sol escalfant-te la cara, saber que encara queda llenya per allargar el foc.

Una il·lusió fidel i reptes que et facin créixer. Que recordis per què ets aquí. Que reconeguis qui et fa mal o a qui fas mal. Que cuidis i no oblidis. Que tinguis present que el futur no sempre és allò que esperes. Que en aquests nous dies i vespres i nits siguis més llum que cendra. 

Comentaris

    Francesca B C Gener 1, 2018 9:43 pm
    M’ha agradat molt. Dona importància a les petites coses quotidianes que fan la vida agradable......
    Anònim Gener 1, 2018 11:07 pm
    Molt bònic i molt cert, per tenir-ho sempre present
    Anònim Gener 2, 2018 4:10 am
    I un text d'quests que et faci reflexionar i pensar i que sigui com un estel amb cua enmig de la nit o com una corda amb una galleda al final al fons del pou... Gràcies Gemma, per uns moments respiro més tranquil·la
    Sol Lluent Gener 2, 2018 11:35 am
    M'encanta, sobretot per que me l'ha enviat una persona que m'estima i que estimo. Gràcies Lluna plena!
    Meison Gener 2, 2018 12:56 pm
    Semblaria que les innombrables evocacions de l'amor fos moda d'un temps/espai, es molt probable que sigui la gran necessitat que hi ha per cambiar el model.
    dona d'aqigua i vent Gener 5, 2018 1:40 pm
    Només es pot dir a aquells que estimes des de el més profon.
    l'albert Gener 6, 2018 2:57 am
    Preciós...tan senzill com això, estimar i deixar-se estimar!
    Anònim Gener 7, 2018 11:46 am
    Que bonic és estimar. Per qui estima, el temps és Eternitat.
    Anònim Gener 7, 2018 1:41 pm
    Amor entre tots els èssers. La vertadera felicitat
    M.Pilar Gener 7, 2018 6:52 pm
    Preciós i ben acertat,unes paraules molt boniques.
    Tzana Gener 7, 2018 9:09 pm
    Les coses petites omplen la vida i la fan gran
    Anònim Gener 7, 2018 11:17 pm
    El Deu de les petites coses
    Anònim Gener 10, 2018 10:58 pm
    Estimar és el més bonic que es pot viure,estimeuvos
    Anònim Març 23, 2018 1:24 am
    Només puc donar les gràcies per aquestes paraules tant pures i senzilles, que fan adonar-te que lo fàcil que arriba a ser la vida, i lo difícil que la fem moltes vegades. Gràcies.

Respon a l'albert Cancel·la les respostes