Foto: Andrea Jofre


No recordo que els meus adults em diguessin que m’estimaven, quan era nena. Hi eren, feien, però no deien. Era una cosa llunyana, el dir als altres un t’estimo, era de les pel·lícules americanes, era de famílies de lluny que no eren la meva, era dels adults enamorats que s’allitaven, segurament també dels que no n’estaven, d’enamorats, però el dictat dels cossos ventríloc sempre ha fet dir meravelles. M’estimaven, ho sabia, però no ho deien, ni jo tampoc.

És cert que el dir t’estimo no suposa estimar, menys encara quan darrere un t’estimo s’hi atrinxera una ganyota de retret, quan és l’excusa sentimental per a la violència, per a la coacció, per a tota la merda que cap en l’apòstrof que associa un pronom feble que és algú altre –feblíssim quan això passa– amb la primera persona del temps verbal. No, dir que s’estima no és estimar, com no és possible seure sobre el mot cadira i la mort feta paraula no és mai cap final.

T’estimo, però, és un embolcall necessari, com que la realitat necessita paraules que la descriguin, que la facin visible, audible, més enllà dels fets. No crec que dir-ho, quan és veritat, en devaluï el sentit o la profunditat. Potser és que vaig veure massa pel·lícules i he adoptat un fer que no m’és propi, que no em tocava, però ho dic al meu fill cada dia perquè l’estimo cada dia. Sense sucre, sense violins de fons acompanyant, només com l’objecte cadira que necessita una paraula que la descrigui, inequívoca.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a maig 28, 2019 | 23:00
    Anònimmarta cairol maig 28, 2019 | 23:00
    Me estimaven pero no mo dejen o sentía Els estimaba pero no els I deja Me estimen pero no mo diuen o siento Els meus neta me estimen els li dic sempre os estimo molt Espero o recordin Os estimo

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix