Foto: Richard Powell
"per anar on ja saps
has d'anar per on no saps"
Sant Joan de la Creu
La ment fa el buit de dia i vomita fantasmes durant la nit. No descanses però l'endemà ets feliç perquè ets aquí i enlloc més, perquè tornes a tenir força i la terra endins, perquè aquesta habitació ja t'és una mica casa i una mica tu. Però et fa por caminar tota sola a través dels boscos i dormir en una casa aïllada enmig de les muntanyes, i no fumes marihuana perquè saps que amplifica les inquietuds tant com amplifica les ganes i l'alegria. De dia busques els camins que no saps per anar on ja saps i llegeixes el revers dels versos i mires sense mirar per veure-hi enllà. Però de nit no t'atreveixes a caminar tota sola fins al final del poble per buscar estrelles fugaces o perseguir ovnis. De dia la soledat volguda, la soledat buscada, i de nit voler-te els besos, fugir de nines calbes de porcellana, acaronar a les fosques les mans transparents de la mare.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
