Foto: Simon Evans


Per desè matí consecutiu, la ràdio antiga que fa vida en un dels vèrtexs del pis intenta captar la meva atenció. Ho fa mentre jugo a remenar les restes de cafè que queden al fons de la tassa marró que em vas portar de Praga aquell estiu que semblava no acabar-se mai. Amb les mans encara adormides, rento la copa de vi que va salvar-me la vida ahir a la nit i penso que quina bona idea això de tornar a escoltar la ràdio. Que quina bona idea això de culturitzar-me mentre intento que el caos vital que em rodeja es dilueixi a cop d’esponja i fairy sota aigua calenta.

Un psicòleg infantil amb un nom compost i llarg que la meva memòria matinal és incapaç de codificar, explica detalladament que als setze mesos els nens aprenen que les coses segueixen existint encara que les deixin de veure. Desenvolupament de la permanència de l’objecte, en diu, i afegeix que és un dels hits vitals més importants en la delicada i fràgil vida dels nadons. L’escolto una mica sense voler-ho i quan sona la sintonia del final del programa em descobreixo asseguda al sofà, fixant la mirada en algun punt concret de la paret blanca que tinc al davant. Mentre comprovo que encara té les cicatrius dels pòsters que et vaig obligar a arrencar entre crits aquella tarda de juliol que ofegava, m’adono que he fet una cosa semblant amb tu tot aquest temps.

M’adono que vaig fer una regressió de vint-i-tants anys el dia que vas dir-me entre sanglots que marxaves i jo em vaig quedar a viure dins l’esquerda que em va aparèixer al bell mig del tòrax. Me n’adono, tanco els ulls i, en un món on ja no em fas mal, veig clarament com et vinc a buscar, et miro sense por i et dic, així cara a cara, que ara sí, que ara ja ho he vist clar. Que he entès que segueixes viu encara que no estiguis amb mi. Que he après que segueixes existint encara que no et vegi. Que estic bé. Que ja no tremolo. I que un psicòleg de nom llarg i compost ha dit avui a la ràdio que això que em passa es diu desenvolupament de la permanència de l’objecte.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 23, 2018 | 17:41
    Anònim maig 23, 2018 | 17:41
    és brillant!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix