Endreçant les samarretes del fill petit, en trobo una amb el millor lema possible: «Visca els dies que no passa res». Després sabré que és una frase d’una cançó d’un grup que fins ara no em feia ni fred ni calor, però fins ara no havia topat amb aquest vers.
Els dies que no passa res. Els dies que endreces samarretes per veure quines són massa velles o massa estretes. Els dies que baixes a comprar els ingredients del pesto vermell per als espaguetis de carbassó (amb ametlles en lloc de pinyons, per no haver de demanar un crèdit). Els dies que acompanyes el nen a l’escola tot recordant-li a pocs metres de la porta que ha de passar-s’ho bé, aprendre coses i ser bona persona. Els dies sense esperes amb vocació de tortura, sense amics a la presó, sense notícies negres. Sense futurs que ja no.
Els dies de cada dia potser tenen raó, jo també torno sovint a Gil de Biedma. Però els assassins de rutines no distingeixen entre dilluns i diumenge. Visca els dies avorrits en què no passa res de l’altre món.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
