Foto: Carmen Jost


I ara ve quan hauries de començar
a construir de nou la paret
el mur
la muralla la reixa
la carcassa l’armadura
la tercera pell d’espines.
Quan hauries de deixar de creure
en allò de les cases casa
la cuina el recer
la intempèrie lluny (rere els vidres)
Deixar de creure-hi
simplement
seguir passant la vida sense gaire cosa més
que l’únic estret tros de terra que et pertany.
I després un dia
tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire
gaudir des de la superfície
i arribar a creure que la vida
te la pots omplir amb la feina
el cinema els vermuts el gimnàs
les sèries de Nètflix
alguna festa esporàdica amb alcohol i fum
quan la buidor sigui nàusea.
Però no comences. No saps per on. No trobes els maons
les eines els ferros el llautó les espines.
Ets encara un laberint d’estances buides
per on campen impunes els corrents d’aire.





*text publicat al blog La vida té vida pròpia

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 12, 2019 | 17:33
    Anònim gener 12, 2019 | 17:33
    ostrins sònia, brutal...i jo que pensava explicar-ho amb les distàncies de shopenhauer....no te l'omplis massa la vida, vull dir amb cinema, feina i vermut...si em permets,...tal vegada n'hi ha prou amb les lletres que et ragen....gràcies...
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 13, 2019 | 10:37
    Anònim gener 13, 2019 | 10:37
    Sònia, et llegeixo i puc sentir cada paraula. Es així... algun dia sembla que sí, que trobem els maons, però després els tornem a perdre. Almenys tens les eines per expressar-ho....
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 13, 2019 | 22:08
    Anònim gener 13, 2019 | 22:08
    tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire

Nou comentari

Comparteix