Reconstruccions

Tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire/ gaudir des de la superfície

Foto: Carmen Jost


I ara ve quan hauries de començar
a construir de nou la paret        
el mur
la muralla          la reixa
la carcassa           l’armadura
la tercera pell d’espines.
Quan hauries de deixar de creure
en allò de les cases casa
la cuina           el recer      
la intempèrie lluny (rere els vidres)
Deixar de creure-hi
simplement
seguir passant la vida sense gaire cosa més
que l’únic estret tros de terra que et pertany.
I després             un dia
tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire
gaudir des de la superfície
i arribar a creure que la vida
te la pots omplir amb la feina
el cinema          els vermuts         el gimnàs
les sèries de Nètflix
alguna festa esporàdica amb alcohol i fum
quan la buidor sigui nàusea.
Però no comences. No saps per on. No trobes els maons
les eines        els ferros          el llautó          les espines.
Ets encara un laberint d’estances buides
per on campen impunes       els corrents d’aire.





*text publicat al blog La vida té vida pròpia

Comentaris

    Anònim Gener 12, 2019 5:33 pm
    ostrins sònia, brutal...i jo que pensava explicar-ho amb les distàncies de shopenhauer....no te l'omplis massa la vida, vull dir amb cinema, feina i vermut...si em permets,...tal vegada n'hi ha prou amb les lletres que et ragen....gràcies...
    Anònim Gener 13, 2019 10:37 am
    Sònia, et llegeixo i puc sentir cada paraula. Es així... algun dia sembla que sí, que trobem els maons, però després els tornem a perdre. Almenys tens les eines per expressar-ho....
    Anònim Gener 13, 2019 10:08 pm
    tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...