De res

No contradiré Pedrolo, però me’n vaig anar a dormir amarat de tristesa i impotència

Foto: Sergi Cámara


Ahir em vaig posar a escriure per no plorar; plorar, ara, no serveix de res. I escriure? Tampoc. ¿De què serveix tornar a remarcar, un altre cop, que el govern espanyol està brandant el poder judicial, amb diürnitat i fatxenderia, per esclafar un moviment pacífic i democràtic fins al moll de l’os? De res. ¿I que ho fa emparat pel silenci còmplice i repulsiu d’un món civilitzat (en el qual estàvem plàcidament instal·lats fins que ens ha tocat el rebre) que ha convertit en tot un estil de vida ignorar les desgràcies alienes? Tampoc. És una evidència que qui vol veure ja ha vist i qui no, no veurà mai.

Així que ho vaig deixar estar i vaig sortir al carrer, vaig anar a la plaça de l’Ajuntament, on érem més o menys els de sempre, vam escoltar un manifest, vam cantar Els Segadors, vam cridar a favor de la llibertat, alguns van demanar, sense èxit, que despengessin la bandera espanyola del balcó i vam marxar cap a casa. Ni tan sols vam tallar deu minuts l’antiga nacional que passa per allà mateix. Tant se val, l’efecte hauria estat el mateix. Cap. Pedrolo va dir que cal protestar fins i tot quan no serveix de res. No el contradiré, però me’n vaig anar a dormir amarat de tristesa i impotència.

Avui, quan m’he llevat, la tristesa seguia allà. M’he tornat a posar a escriure per no plorar, perquè plorar segueix sense servir de res. I escriure? Tampoc.

 

Comentaris

    Sali Març 24, 2018 5:23 pm
    Jesús, tots (o molts) ens en varem anar amb la mateixa tristesa. Aquest matí ens hem llevat amb ella i amb la pluja que ens companyava. Les paraules d'ànim de l'Oriol m'han fet reaccionar. Transformem la nostra ràbia amb amor. Costa molt, però no vull que caiguin en terra herma, som molts, i hem de lluitar pels nostres fins que siguin lliures. Cada ú des del seu front. Ja sabem quin és. Hem de lluitar junts. Res del que hem patit serà inútil per aconseguir el nostre somni. Tots (o molts) sabem quin és.
    Anònim Març 24, 2018 7:43 pm
    Si que serveix. Uns escriviu, altres llegim...tots junts una vegada passat el primer sotrac continuarem caminant
    Mireia Miralles Març 24, 2018 10:59 pm
    Escriure sí serveix, per compartir, per deixar anar, per sentir-nos acompanyats. Plorar, no! No serveix de res pero les llàgrimes surten i no les podem retenir. I dedprés, cal seguir amb força i fermesa, cap endavant no hi ha altre camí. Així que... som-hi! Hem de seguir junts i amb força!
    Anònim Març 24, 2018 11:17 pm
    L'últim a deixar l'Españistan, que tiri de la cadena si us plau.
    toni cortadella Març 25, 2018 12:14 am
    ... fins i tot una pedra serveix de Molt... i Pedrolo sempre tenia raó, poques vegades he comprovat més coherència que la que mostrava en els seus articles envers aquella Catalunya de la transició, on ja es veia que els nostres polítics començaven a fer el burro amb les capelletes i mirar-se massa el melic (i la butxaca)... i així, en part, ens ha anat... fins i tot no han fet ni les "estructures d'estat" que ens van prometre (¡?) o quan menys ho van proclamar... la culpa és del feixisme espanyolista, però per aquí hem de fer molta feina (mental i física). Hi han masses runes abans d'haver arribat a la primera planta: potser han de vindre noves generacions o les d'ara arremangar-se més els braços i el cervell !!! I parlant de Pedrolo, aquest 2018 és el centenari del seu naixement i ben poca cosa es veu arreu. Espero que Catorze.cat faci quelcom, doncs no va ser mai un intel·lectual còmode per l'establishment català i sembla que encara ho estigui pagant amb una especia de rara foscor ??
    Francesca Solé Març 25, 2018 8:50 am
    Tots o molts estem en aquest estat d'ànim però no podem callar. Això seria normalitzar la situació i AIXÒ MAI MENTRE TINGUEM DIRIGENTS I GOVERN A LA PRESÓ I A L'EXILI! .

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...