Ens besarem i ens tornarem a besar. Als Burger Kings, als carrers que envolten les catedrals, a les avingudes de totes les ciutats. Ens besarem i ens tornarem a besar, sota els ponts antics, darrere les persianes, davant del portal de casa, damunt de les teulades. Ens besarem a dins dels cotxes i fora dels armaris, a la terrassa d'un edifici d'oficines i vora les màquines de cafè, a l'infern dels suburbis i al cor d'un bosc nevat, de cara al mar i d'esquena a les muntanyes. Ens besarem perquè sí, perquè també, perquè abans no podíem, perquè podem avui, perquè volem poder demà. Ens besarem i ens tornarem a besar, amb gust de tabac i sucre entre les dents, amb llavis tallats, llengües amb pírcings, genives vermelles i galtes esblanqueïdes. Ens besarem amb amor i amb desig, amb amor solament, únicament amb desig, amb ganes de jugar i amb ganes de riure, ens besarem perquè sí i perquè també, perquè ahir no, perquè demà segur, perquè volem tenir-nos els ulls a prop, els cossos a prop, l'amor a prop. Ens besarem, ens besarem, ens besarem. I ens tornarem a besar.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
