Busques una taula apartada, des d'on les converses alienes se sentin però com si no. Demanes una aigua o un suc de taronja o un cafè. Demanaries un cacaolat i un croissant, però després et tocaria passar comptes amb els remordiments.
Deixes la motxilla de pell a la cadira del costat. Te l'hauries de posar als peus, retenint-la entre les cames, perquè no la pogués agafar ningú. Però ets refiada de mena i un pèl supersticiosa: amagar-la seria donar per fet que pot desaparèixer, i et fa no-sé-què convocar el disgust.
Obres la llibreta d'espiral i fulls blancs, sense ratlles ni quadrets. La dels textos guanyats al rellotge que potser un dia es faran grans. Hi aboques una frase que d'aquí a una estona hauràs descartat, però almenys t'haurà ajudat a prendre embranzida. Com aquell primer t'estimo que no feia per a tu: el vas desembolicar i que bé, moltes gràcies, jo també però potser no tant.
És per assaig i error que has après a distingir els amors que t'escauen. També funciona així –o això vols creure– el repte improbable d'enfilar paraules.
"Evasions" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que mostren les ganes i la necessitat de fugir del món de tant en tant. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Presa de terra", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
