tinc per a tu un present
que t'acompanye sempre
Feliu Ventura
que t'acompanye sempre
Feliu Ventura
Foto: Craig Sunter
Volia regalar-te tots els meus diumenges. Sortir amb tu a la terrassa quan ja no fes tant de fred i ensenyar-te les casetes que s'amunteguen al turó de Vallcarca. Que et recordessin casa. Volia cantar-te encara una cançó, dues cançons, tres cançons. Contar-te coses. Besar-te les mans, les galtes, les parpelles. Riure amb tu. Que et riguessis de mi. Dir-te amor meu i que em diguessis yo no soy amor tuyo. Que em fessis copets suaus al dors de la mà mentre somreies. Volia mirar-te (més). Tocar-te (més). Volia regalar-te tots els meus diumenges, tots els migdies lluminosos que havien de venir, tot l'amor de la meva ànima alliberada del pes de la nostàlgia. Volia que ella et conegués. Que em veiés amb tu, que em sabés amb tu. Volia regalar-te el meu ball, els meus dies petits i bonics, el meu somriure retrobat. El meu present, el meu futur. Volia seguir contant-te coses a la terrassa que donava al mar.
Què volies dir-me tu?
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
