​Dir-ho o no dir-ho

Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi

Foto: Thomas Hawk

 
Dir que aquella bestiesa minúscula d'aquell dia concret em va saber greu. Que l'altre t'expliqui que aquell detall que et va passar per alt, també. Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi. Però després ja no. Perquè aquella pedreta, que arrossegant-la es va fer roca, s'ha desfet.
 
Dir que el que fas ho fas molt bé, i no és per fer la pilota, és perquè és així. Dir a qui t'agrada que t'agrada. I que t'agradaria molt que. Dir, potser més amb els ulls, que és una sort haver-nos conegut. Que la calma. Que la pau. Dir que avui estàs plena de llum, i que aquesta llum és la que queda quan te'n vas.
 
Dir perquè si no ho dius, l'altre no ho sap. O no ho sap de la manera com ho sents. Dir per fer existir. Dir perquè quan dius el que costa de dir t'alliberes de no sé què, i per les finestres del teu cos l'aire corre millor, i tota tu et tornes més habitable. 

"Postals" són textos que Gemma Ventura Farré envia des dels llocs on viu: ja siguin interiors (com la memòria) o exteriors (els carrers i països per on volta).

Data de publicació: 16 de setembre de 2019
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze