No se m'esbiaixen els desitjos de ser,
m'inculco el culte a casa i així em sembla que estic més bé,
estic més bé.
Les hores s'acumulen i les deso al cervell,
m'infiltro les idees que tinc ganes de fer i desfer
i així estic més bé.
I això que portes a dins
ho has de deixar sortir.
I a això que portes a dins
no li diguis destí.
M'inflo de pantalles, redreço els miralls,
neixen nous satèl·lits i aquest món és una mica més blau,
una mica més blau.
Palpo la guitarra, xiulo estirada,
fem l'amor un xic, hi ha molta gent enfadada, però
l'aire és molt més bo.
I això que portes a dins
ho has de deixar sortir.
I a això que portes a dins
no li diguis destí.

Foto: Facebook Anaïs Vila